La mar i l'espill

1)

Torne a escriure. Solemnement ho dic
tan solemne com la darrera paraula
que tu brandares com una espassa,
quan no eres qui ets i tenia igual
perquè abans eres més bé jo
amb tu.

Ja no necessite cap espill ni cap mar pur
on fidel mirar-me ni tan sols navegar trist
l'oceà passat és la teua companyia.

Que si he arribat on sóc
és perquè vaig deixar la llum
de la innocència podrida al bassal
un gener semblant a aquest
fa
uns
anys.

Torne a escriure. I la melangia
esdevé el record de tot camí fet
una trista i llunyana il.lusió
perduda.
Sense mi.


2)

Els espills no em reconeixen
tan hipòcrites escopeixen
el que ja sé i tothom veu
però prudents tan sols ho callem.

El present resta estés com la mar,
la fredor de veritat guaita el plor
la memòria plou sobre l'aigua
en un diàleg de llastos estèrils

Un cos encara jove i encara alié
és un malmés carruatge amb folls cavalls
vent huracanat i lliure per cotxer

Els carrers del desembre faran oblidar tots els tòxics?
O potser la memòria és tot allò que guia a la mort?

L'espill blau i salat ho sap.


3)

Sense paraula, dius, sóc més feble
i esta indolència, que asfixia
em fa ser amb ràbia, a dures penes
un rostre a un mirall

La mar migrada escull la sort
la sang em bull no obstant
en un estat de nou ser i en foc
reflexa aquosa la vida en tothom

No tinc paraula
Més bé en tinc dos:
Sí i no.


4)
La clota d'aquest naufragi
parí espills d'ancià
i una esperança d'infant

No xafaré mai més terra ferma
ni incendiaré el cor amb fogalls bruts

Sabent el que saben de mi els espills
mai més em donaran la raó.

5)

No tot és el que sembla
però aquest fred de l'espill
em mostra la real aparença

M'estime amb retrets
i és tan cert i tan dur
com l'amarg atzar que sent

Doncs el destí és refugi
de tot allò covard i místic
la raó de la mar estúpida

Lleuger com el vent i feixuc
tal com l'economia imposa
navegue entre blocs de gel

Ara l'espai entre el mirall i jo és nul.

Tampoc hi ha fronteres per la mar.

6)

Jo he navegat per mar brava
per nostàlgies del demà
per la mort en la tronada
i la galerada de l'insà

Jo he estat estranger de l'espill
i he esgarrat un món de poesia
amb ungles brutes i sagnants dits
per efecte del batre violent de la vida

Jo he conegut l'ansia groga de salut
dins la taverna dels miratges
i cruels insomnis d'òxids per nits
tal com si fos heroi sense coratge

Els estrèpits del paratge eren humits i amargs
com una glopada de mar
o de cocaïna.

7)

S'apaga la llum i la foscor de la cambra
invadeix violenta la finestra
il.luminant-me el desempar i la nuesa
el neguit de la negra nit i la distància
l'instant infinit del pa i el vi
la llàgrima

Els espills reflecteixen soledat.

8)

Provinc d'una mar llunyana com un record
que espills no sabran fixar en la retina
l'únic que les ninetes esguarden és la meua mort
i els temps tan immemorials com el del plaer i el dol

Enmig de l'oceà puc dir que nadí fort i a contracorrent
tampoc vaig voler fer de les possessions ambició
ni guaitar-me a l'espill de la complanta
ni encallar a platges plenes d'enyorança

Ara, però, només sóc un eteri somni reflectit
en la inconsciència dels altres
aquesta mar de passat deixarà pas a la nit
tan sols
a raigs de llum inconeguts de'esperes i esperances.


9)

A la mar del passat els vaixells navegaven
inexorables, indiferents i cadascún diferent
dessota hi havia peixos, algues i natura morta
dalt l'embarcada serena de forta Elíada

A la vida experimentada en coberta
hi summava la guerra de la falç contra el sabre
per mesquina conseqüència més
del nostre purgatori on l'economia és déu.

A l'espill del present tot són dubtes immutables
hi cal conviure amb el menyspreu
i amb la incertesa per foc etern
per acollir la carícia àvids de tendresa.

Tota certesa, destí o moralina comença on acaba la vida.

10)

Sense descans parixes borrasques i pors
Coninuament dones saladures i serena son
Duus infatigable oportunitats i restes d'enyors

Mare, cada ona porta una lletra del teu nom.

11)


La mar de nit vetusta com un ritual
impregna de por misteriosa foscor
la platja i el port d'amor

A les butxaques tinc sorra de records
com un ocell lliure em retarde melangiós
i trist tal com si fos a una presó

Tot és tro,revolta, pluja i llamp
sota la indiferència del cel
la mar també conté maror

No oblidaré el modern ritu d'iniciació
la mar té veu d'espills ja que es propaga
fins el present i la seua nova calor




12)

Quina utopia seria fressar junts el pa
amb rent d'inconcebible solitud
amb farina eterna i concupiscent !

Quina utopia seria trencar els foscs racons
de la casa i obrir una finestra al mar
com a espill de veritat candorosa !

Quina utopia seria guaitar dels meus ulls als teus
dels teus als meus i dels dels dos al món
un nou horitzó irisat lluny d'este simulacre!

La utopia però es troba al fons de la mar

L'espill ens torna sincer el sudari en vida.

13)

Tanque totes les portes a l'alé misericorde.
Feia temps que no em miraves profunda i fugitiva.
Obric la mar al teu esguard verd mediterrani.
No tinc por. Sé.

14)


Alguns diuen que l'amor és com la mar
amb les seues tempestats i revoltes
brau en el llit i verdós en tronada ingent
també amb naufragis de besos i no obstant
sempre amb il.lusions naixents per l'est

Altres diuen que l'amor és com un espill
amb què acaronem en l'altre
la pròpia innocència extraviada
amb què repetim el nom de l'amant
com si fóra el nostre i així ens autoconeixem

L'amor torna el nostre propi reflex
per tornar i tornar a començar
tal com fan les onades de la mar.

15)

La lluna plena sobre la mar
hi queda nua de màscara
hi busca l'aurora esperant
l'esguard dels enamorats

La lluna plena sobre la mar
no fa dels finals un principi
ja que és eterna com el cel
fa l'amor al present i als sacrificis
i la mar serena fa de llit

En canvi la lluna sobre el mirall
trencará l'onada al final del moll
sincer i lúcid desfà l'encís
i la reflexa per fi tal com és
veritable satèl.lit sense llum i alb
i histriònic com un mim.

16)

Aquest vespre d'incertesa
de boires i d'ombres blaves
de foscos silencis es reflexa
als vidres d'un finestral endèmic

Estàtic, trist, plausiblement inanimat
com la mar a la matinada
aparent,
com aquesta vesprada
de dubtes

17)

El brunzit de la mar acompanyarà la nostra borratxera
les virtuts i els malviures seran oblidats sota la sostrada
dels estels on inventarem actuals estius al celler de la memòria
encetat el vi, els carrers i amb la geniva anestesiada

En conspiració de nit i en clau de lluna plena
tots els portals seran altar on cometre tots els pecats
inventarem joiosos una nova mar d'ulls o llavis
tot reflectint horitzons futurs de bleixos i gemecs

Tota la resta serà la ressaca.

18)

Isc de casa amb alta mar
penjada al coll com un mocador en condret.

Torne a la teua platja plena i sensual
I guarde a les butxaques la llàgrima de sal.

Els plors cristal.lins de la nit
em mostren el camí de sibil.la

Però impulsiu i ferit m'és la mar
mutable com els espills

19)

Al cor eixamplat i obert de bat a bat
dos ulls em brotaren amb què plorí rius i mars
somnis es perderen i es trencaren i arribà el final

Les entranyes roves són ara cartró pedra
i els meus llavis parlen l'ànsia fugitiva
dels engruts del dol dels sentiments en cendra

Amb l'espuri capteniment de la nit
mostre l'espill de solituds per companyia
em riuré per fora mentre plore per dins

Dessota la florida nit de marfil
no hi ha mar capaç d'engolir esgüells
crits que trencaren la imatge de l'edén d'ahir

No hi haurà més mai pau ni glòria
i preferisc ser en el paradís la guerra,
ja que és degut a la vida,

doncs visc.

20)

Aquesta manca de mots
aquest infortuni eixut
aquest sobreviure a l'atzar
no és del tot un velam a la mar

Aquesta nafra de por
aquest malastre a la faç
aquesta apatia de dol
no és del tot un pètal de sort

Aquesta nostàlgia de futur
aquests vituperis per passat
aquest imprevist fosc i dur
no és del tot un bon començar

Aquest vaixell encallat
en aquesta mar blava com un oblit
aquest no saber qui ets
sempre escopeix la veritat l'espill.

21)

Des de la talaia d'oblit i cansament
veig una mar llunyana de somnis i tallats
que recull vigília d'antics anhels

El temps esdevé un testimoni del vespre
que desapareix amb la plujosa imatge
a la claveguera del sempre més

Tot ho ploren els ulls
tancats com silencis
el miratge distorsionat
i un vertígen recançat
cada cop més llastant.

22)


De què em serveix la mar morta?
De què les paraules que no plouen un nou demà?
De què serveix encegar mirades amb vergonya
si salada és la dolçor dels llavis
i enganxosa la comoditat com salnitre?

Al mar salobre t'hi has quedat
envoltada d'aigua en llàgrimes
sense l'òsmosi de tendresa

El pas del temps ara m'ofega
com a nàufrag enmig l'oceà

23)

Sona el telèfon.
Voldria i no que fores tu.

Quan tot és fosc i només
els fanals del carrer
m'il.luminen el neguit,
com un far per navegants,
la teua imatge és record i oblit
d'un temps adolescent
on es trencà l'espill de les il.lusions
en mil esquerdes de decepció

Per fi para de sonar l'aparell
I la nit m'embolcalla com una mar silenciosa.



24)



Una tempesta d'enuig i riure
una mar de nit a ple migdia
tot i que agredolçament siga
una captivitat del fet de viure

Horitzons es creuen i descreuen
tant si t'ho creus com si no
les gavines són testimonis
de la llunyania pròxima de l'espill

Una imatge redona tinc de tu
sense lligadures rovellades
amb possessions i anhels
i una llibertat mai assolida

Tal com una quotidiana sorpresa
a voltes una inesperada nostàlgia
un bell mirall sincer de vida
pareixen e
ls teus ulls de mar

Una fugida de l'esmaixellada
un oblit blau de la rica misèria
un mateix desig de marinada
com un tresor al fons de l'oceà

La teua amistat és un càlid espill
què em torna dur, just i certer
una incòmoda i tendra vocació
una filantropia de mariner


25)

A recer dels pescadors i dels ardits de l'amor
t'allunyaràs nadant amb els dofins
amb la reverència del déu empegueït
et ressuscitaràs enmig la fosca negror
del mar, exaltat com el sexe de tota nit

Cap a un brot de brisa o galerada de dolor
t'embarcaràs el cor obert com un lliri florit
amb l'aspre tacte d'un cresp endurit
i amb el coratge del corsari en la maror
tragaràs sal, plouràs un enorme somrís

A una drassana de port migrada per la raó
descansaràs suau i impermeable el pit
amb l'argi.la a la gola què t'habita hui
per gaudir del viatge després de la pols
i així, navegaràs tal com un mariner feliç

Et proveïràs d'aigua dolça al fons del pou
perquè també hi ha tendresa allí
tothom porta una Ítaca dintre els seus sorolls
junt a la fressa d'ones furtives que entren matí
a la casa que pocs s'atreveixen a construïr



26)

M'acarona els sentits la brisa lleugera
hospitalària és la mar profunda i pura
tranquil.lament deixe fluir la melangia
del paradís extraviat en inombrables esforços

La solitud pot ésser un estat mental
on esguardar-se els ulls a l'espill d'oblit i estrany
sempre será bó cercar un horitzó salat com mestall
on trobar milers de miralls fecunds i diversos

Així trobarem l'encontre entre cel i mar
entre la profunda utopia i la nostra realitat.

27)

Em trenquen el cor els coloms
No és la pau una esquira?
ja que els odis ens roseguen
com paneroles habiten la ciutat

Alguns avorten els seus ulls
quan naixen mirades d'amor i sang
uns altres s'esguarden amb llavis muts
i obrin amb tòxics la caixa de Pandora

La lluna de candidesa però, resta sobre les antenes
la nostra mar vol i clama per ser, bell verb d'espills solemnes
el nom de tots els noms, adjectius d'humanisme
en fi,
impossibles
quimeres...






28)

El raig pàl.lid de la lluna
també és alb i cristal.lí
com un futur projecte
com un amor per batre

La pluja simple i subtil
també és vidre que cau
com una descoberta
com un bri de puresa

La nit i la seua set
també és bella i fràgil
com un hivern infant
com un ideal suprem

L'espill i la mar són
tan sols metàfores