La màquina de tren

Un relat de: AVERROIS
Hi havia una vegada unes autonomies que formaven un Estat. Aquestes endormiscades gaudien de les brosses que el Govern Central els hi donava, però vet i aquí que una d’elles feia temps que s’havia despertat del seu somni de “No us preocupeu que tot va bé” i va demanar el que li pertocava. Totes les altres autonomies, mig dormides, van obrir un ull i van exclamar “Què volen aquets, no en tenen prou?” Aquesta autonomia va seguir “emprenyant” fins que va emetre un “Estatut Nou” A carai! Totes les demés ja despertes s’hi van posar de cul, però de reüll s’ho miraven interessades...”Siempre estan pidiendo esos...”
Com és natural el gran Estat no podia permetre aquella ofensa i el pobre Estatut va ser vilipendiat, escurçat, retallat i amb la “coletilla” de “Cuando queramos podemos volver al Tribunal Constitucional a revisarlo”.
Ja veieu, la pobre Autonomia malparada i alguns dels seus governants encara dient “Hem d’estar contents, hem aconseguit millorar-lo! “ És com dir que el gos que està lligat a una cadena i li allarguen un metro. “Ara és més lliure”.
Però no tot acaba aquí, no senyors! Les demés Autonomies van fer el mateix però com que en el començament del seu “Estatuto” no deia que “Eren una Nació” A carai! Van passar de puntetes sense haver de lluitar-ho, es veu que la Justícia és cega "a vegades".
Alguns dirigents deien entre brometes “Pobres, que luchen lo que quieran, se han topado con “hueso duro de roer” y con eso no podrán, nosotros nos aprovechamos y ellos se desgastan”.
Ara ha començat un altre de bona “La Financiació” El famós Deute, con ho arregleran? Doncs demanant com sempre al Gran Estat, que deixi emetre Deute per pogué “pagar” Tot i que ells es queden 22.000 milions cada any, milió més milió menys.
Però com que sembla que el Govern donarà el seu vist i plau, tornem-hi! Les altres Autonomies, com és natural, s’han queixat “Nosotros también queremos el mismo trato” Ai, collons! Doncs que paguin 22.000 milions, no us sembla? Què dolents que són a aquesta Autonomia, sempre volen el millor per ells i deixen a les altres Autonomies que es morint de gana, pobrets!
En fi, el conte d'aquesta Autonomia encara no té final però és veu una llum al fons del túnel, encara que no sé si és la llum del Sol o una màquina de tren que ve a tota castanya per envestir-la.

Comentaris

  • Un futur venturós?[Ofensiu]
    Joan Delgado | 15-03-2011 | Valoració: 10

    Mira, potser és la llum que segons diuen alguns, ens absorb després de morts.
    En castellà (mai més ben trobat) diuen que "no hay más cera que la que arde".
    Jo empregunto: ens ho mereixem, això?
    Et felicito; escrius molt bé.

  • molt bona descripció de la situació[Ofensiu]
    joandemataro | 17-02-2011 | Valoració: 10

    actual i un final molt agut... jo crec que ve un tren a tota pastilla....
    una abraçada
    joan

  • Premi CatarsiArc febrer[Ofensiu]

    El premi CATARSI ARC inicia un nou mes amb un nou tema:


    Mes de febrer tema: Metamorfosi


    Us convidem a participar. Recordeu que podeu participar des de un nanorelat fins a un conte llarg. Teniu temps fins a final de febrer.

    ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

931 Comentaris

354669 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!