La mandra i l’estimar...

Un relat de: free sound
La mandra i l’estimar no poden anar agafades de la mà.
O estimes o no estimes, i no val escatimar...
Tant se val qui és, tant se val què és,
...i potser no deixis mai res per després...
Potser ara ja, començar a volar,
obrint bé les ales, per ben planejar.
Jo no sóc com ells, brillo amb cascabells,
i de totes totes, surten versos bells.
Bonic el demà, qui rega l’avui,
és per això que estimo les flors del meu jardí.


Novembre 2011



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: