La Mala Dona (Segona Part)

L'any 1912 Barcelona bullia amb la notícia de la desaparició d'una nena de cinc anys, la Teresita Guitart. Ja feia dues setmanes que els diaris anaven plens i que la policia cercava a la nena de forma infructuosa. La casualitat va fer que fos una veïna del carrer Ponent (avui Joaquim Costa) la que resolgués, en part, el misteri.

La dona va veure la nena a través d'una finestra i sospitant que fos ella va fer córrer el rumor, que va arribar a les oïdes de la policia. Aquests entraren al pis, trobant a la Teresita i una nena anomenada Angelita. L'Enriqueta, que ja tenia antecedents per corrupció de menors, fou detinguda.

A mesura que va avançar l'investigació es descobriren fets intrigants; com que Enriqueta mendiqués pels matins a les Parròquies, però que durant les nits freqüentés ambients elitistes de la burgesia catalana, vestida elegantment. Quan entrevistaren a les nenes descobriren que elles havien sigut testimonis de la mort d'un nen. Però el moment en el que tot va esclatar fou a l'escorcoll de la casa. Enmig d'un mobiliari luxós, hi trobaren vestits i ossos de criatures, alguns exposats al foc per extreure'n la grassa. Posteriorment també es trobaren pots amb grassa, sang, pocions i un llibre de fetilleria.

Finalment l'Enriqueta va reconèixer els crims amb una amenaça. "Que escorcollin el pis, que piquin bé les parets. Ja que pujaré al patíbul vull que pugin amb mi tots els culpables" La psicosis es va desfermar, registrant-se els seus antics domicilis: al carrer Tallers, al carrer Picalqués i a Sant Feliu del Llobregat, on apareixeren més ossos i llibres amb receptes. Però l'Enriqueta també havia viscut al carrer Jocs Florals, on es va guanyar el malnom de la Mala Dona. Allà hi trobaren un crani d'un nen de tres anys i d'altres restes.

Però aquest història no fou, exclusivament, una crònica negra. La clau de tot es trobà a un paquet de cartes xifrades que va aparèixer amb una llista de noms i adreces de gent influent, que segons sembla eren clients de les macabres feines de l'Enriqueta. Eren els encàrrecs de metges, advocats, comerciants, escriptors i polítics els que li permetien viure amb luxes.

Però allò era excessiu per a la premsa barcelonina que, tement una nova setmana tràgica, ho va tallar tot . Casualment els mateixos dies es va enfonsar el Titànic i tothom oblidà la història de la "vampira" L'Enriqueta va anar a presó sense que la llista transcendís. I als dies va morir, oficialment d'un càncer, tot i que també van córrer rumors sobre si havia estat linxada per les preses o enverinada.