La Mala Dona (Primera Part)

Normalment en un racó d'història local no tractaria un episodi sorgit de la crónica negra que totes les ciutats tenen, però en el cas que a continuació narraré es donen una serie d'ingredients que fan que aquest episodi sigui força interesant. Si pensem en una història que inclogui assassinats, prostitució, interessos foscos de les classes benestants, un seguiment intensiu per part dels diaris de l'época i pel poble en forma de safareig; tot situat a l'ambient d'una populosa ciutat industrial d'inicis del segle XX, probablement hom pensaria en el Londres de Jack l'esbudellador. Però la nostra història no té com a escenari la capital anglesa, sinó carrers com l'antic carrer de Ponent (actual Joaquim costa) o el carrer Jocs Florals.

Corria l'any 1912 i Barcelona patia periodics i debastadors brots de tuberculosi. Als carrers de la ciutat encara es podia respirar l'ambient de por i delació que la brutal repressió que l'estat, després de la coneguda com a Setmana Tràgica, havia generat. Aliens a la resta de societat, com sempre, la burgessia catalana es divertia gaudint de la seva privilegiada situació i feia bandera d'una llengua i cultura catalana que tan sols feia uns anys que havien descobert, al que ells mateixos van anomenar com La Renaixença. La ciutat, plenament industrialitzada, portava una vida moguda enmig dels fums de les fàbriques i les llums del nou Paral·lel.

En aquest ambient va començar a correr un rumor com la polvora. A la ciutat de Barcelona desapareixien nens i nenes de forma misteriosa, especialment fills de les classes més humils. El rumor va començar a creixer amb tanta força que el gobernador civil, Portela Valladares, es va veure obligat a desmentir-lo, temeros de que esdevingués una espurna d'una nova revolta a la Rosa de Foc. El gobernador es va equivocar, doncs rera les històries que començaven a popularitzar l'home del sac hi havia una persona real, Enriqueta Martí, la que es va coneixer amb el temps com "La Vampira de Barcelona".

El rumor va arribar a la premsa quan ja eren molts els nens que havien desaparegut, amb el cas d'una nena anomenada Teresa Guitart. La nena, desapareguda al portal de casa seva del carrer Sant Vicenç al vespre del 10 de febrer va fer saltar totes les alarmes a la ciutat, obligant a la policia a tractar el tema de forma seriosa, com fins llavors no havia fet. Tot i això els esforços policials haurien quedat en no res si dins de la nostra història no intervingues també la casualitat i la xafarderia dels veïns.