La mà dels qui t'esperen, 15!

Un relat de: Cincdos

Voldria viure, néixer i perviure
però això és impossible.

Una mà et deixa, t'abandona
no passa res, simple llei de vida.

El camí potser es farà més llarg
avui més clar que mai, ho desig, ho esper.

La lluna s'acomodarà , a cops anirà nua
però això no t'ha d'importar, t'has de centrar.

Els versos indagaran per tots els costats
com els meus llavis que es desgastaran amb qualsevol posat.

Només un instant, una realitat i per un dia
tot semblarà real, incòmode i innecessari.

Prendrem unes copes al bosc de les fades
jo convidaré, tu somriuràs i el teu al·lot es cabrejarà.

Sisplau qui desitja això?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Cincdos

Cincdos

93 Relats

192 Comentaris

89402 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
26/01/1990 Mallorca.
Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.

Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.

Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.

Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)

Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/

Jo escric, tu interpretes.