Cercador
La mà dels qui no t'esperen, 15!
Un relat de: CincdosDiguem com has canviat
perquè no brillen els teus ulls
ni tan sols el meu somriure.
Diguem com sóc
em que em canviat
i perquè ja no som com abans.
Somio, recapacito i et desitjo
però amb això ja no tenim prou
encara falta més, una espurna menys.
Com vols que lluiti,
com vols que estimi,
com vols que et rellisqui.
Si tan sols som dos miratges
que ja no es troben per por a fracassar
i cansats de tornar a començar.
l´Autor
93 Relats
192 Comentaris
89754 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
26/01/1990 Mallorca.Barcelona - Girona - Madrid - Son Sardina.
Perquè el temps ho deixa tot en el seu lloc. Perquè els somriures sobrevisquin en un món de raons i il·lusions. Per poder així tastar mil "potsers", mil acudits i un sol món que em de triar i rebutjar com el cost d'oportunitat, com els dies comptats, com cada situació en cada precís instant.
Parlar, callar.
Recordar, desitjar.
Estimar, oblidar.
Atzucac, xiuxiuejar.
Si parles i ningú s'immuta és com si no haguessis dit res.
(Risto mejide)
Si quelcom;
David Pol Guiscafré
Cincdos52 (Twitter)
davidpol52@hotmail.com
http://cincdos.blogspot.com.es/
Jo escric, tu interpretes.
Últims relats de l'autor
- A les ciutats la gent s'estima de forma intermitent
- Perquè els dies no siguin tan llargs, ni les hores tan lentes.
- Poesia no érem tu i jo
- L'equilibri de la vida
- No hi ha pitjor cec que aquell que no vol mirar
- La vida se te'n va de les mans
- Tanco la porta i t'oblido
- Cartes per ningú
- La dansa dels meus dits
- 100 propòsits
- Amb qui puc confiar?
- El somni de cada nit
- Aquelles paraules que t'ajuden a fer-te delirar...
- Puc veure com fas tard
- La poesia t'estima i el poeta et mata