La lluna

Un relat de: antoni_5

Pàl·lida blanca llum
que emergeix del no res
i amb força captivadora
cega el meu anhel llaminer
Oh musa dels meus somnis
encisadora eloqüent
i trivial ventafocs .
Que de sobte ets plena
creixent ,minvant o vella
senyorejant en la fosca nit
com reclam per enamorats .
Oh ... lluna contemplativa
que de les ignotes altures
veses la sorra de la platja
amb allargassada lluentor
omplint d'ombres rialleres
tots els camins que duent a tu .
Oh senzillament t'amagues
de vesprades poc sofertes ,
ha reüll de vents mariners
ressorgint foscos mal sons
d'èpoques,que millor oblidar .
A tu ......... estimada lluna
d'enyors i records del passat ,
enlluernadora que retornes
amb força cada pleniluni
cerclant el llunyà horitzó
d'estels que hem recorden
a tu .......per sempre a tu .


Comentaris

  • ui...[Ofensiu]
    Equinozio | 21-06-2006

    ... la lluna. Em torna boig i m'encanta. I no sé perquè... però bé es igual.

    M'agrada molt aquest poema. Com treballes la imatge de la lluna. També trobo que ara són més plàstics els teus poemes, no sé potser és una sensació o potser no.

    Però bé, segueix endevant.

    Equinozio

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de antoni_5

antoni_5

71 Relats

63 Comentaris

62829 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Hola amics soc l´antoni un relataire d´un petit
poble de les fermes terres de ponent .
I m´agrada llegi tot el que relateu , bé si no tot, el
que la feina em deixa , i expresar en els meus
relats tots els sentiments font de la meva inspiració .