La lluna a Illa Roja

Ella seia pujada a la teulada de la casa del seu amic a Sa Riera i mirava la Lluna. Era una nit clara i una gran lluna plena restava immòbil sobre el mar.
-Res és com sembla- pensà - "Mirar la Lluna, a primera vista, sona de les coses més boniques que es poden fer. Però, en el fons, la llum de la lluna, amb només una cara visible, fa que no vegis totes les constel·lacions d'estrelles que tens al teu voltant"-
La Lluna, en realitat, és un lloc inhòspit. Des de la Terra és preciosa, però un cop allà, t'ofegues.
-Què contradictori, no? - somriguè - Les paradoxes sempre li havien resultat, si més no, sarcàstiques.
Si fos per ella es quedaria tota la nit així, quieta, sense fer res més que pensar embadalida tot mirant la Lluna. Però el seu amic portava estona insistint en fer un bany nocturn amb ella a Illa Roja.
-Potser puc anar amb ell a la platja i, mentre ell es banya, jo podria seguir mirant la Lluna - se li va acudir, crient haver trobat la sol·lució perfecta.-
Quan una hora més tard tornaven, en silenci, cap a la casa, el seu amic no va poder evitar llençar-li un retret:
-Podries haver-te banyat amb mi, no? - digué - Pensava que en tenies ganes-
-És clar que volia estar amb tu, però, ho sento, preferia mirar la Lluna. En realitat, abans t'he mentit. M'hagués quedat a la teulada, però he anat a la platja per tu-
-Gràcies! - contestà, cínicament ell - Ets molt sincera dient-me la veritat, t'ho agraeixo de tot cor - digué, en to burleta.
I després d'això, es desitjaren un dolç bona nit i cadascú es ficà dins la seva habitació, pensant en què fantàstic que havia estat aquell dia.
1/7/2001 23:08h.