Cercador
LA LANERA ESPAÑOLA ‘SOCIEDAD ANÓNIMA’ DE SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésM’aturava per retratar el conjunt d'edificis que formen la fàbrica " LA LANERA ESPAÑOLA ‘SOCIEDAD ANÓNIMA’”; això inquietava un xic als automobilistes que pensaven possiblement que malgrat la meva aparença pogués exercir funcions de control de velocitat i/o similars.
La Lanera Española fou construïda entre els anys 1915 i 1917, per Juan Flórez Posada (Lleó, 1876 - Madrid, 1933), i Émile Mouris (Dikrech, 21. Januar 1853 - Verviers, 31. Januar 1924 ) fou concebuda com una colònia, en la que hi havia una zona d'habitatges destinats als treballadors, de la que – com dels treballadors mateixos- no en resta res. Si algú en té dades li agrairé m’ho faci saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
La indústria llanera, juntament amb la cotonera, i els serveis relacionats amb una i altra, foren els pilars de la indústria sabadellenca al llarg dels segles XIX-XX, que amb alternances van formar la base de la tradició industrial d'aquesta ciutat.
Cal destacar l'emplaçament de la fàbrica, al marge quasi del riu Ripoll, zona de poblament industrial i preindustrials, i on s'instal•laren els primers molins aprofitant la força motriu de l'aigua.
S’aprecia en primer lloc, un edifici de planta rectangular que estaria destinat a despatx tèxtil, la façana es realitza amb maó vist, element triat per a la decoració d'aquesta, així com pels altres edificis.
A partir de la façana posterior d'aquest edifici s'organitza un grup de dotze naus de dents de serra, que han sofert modificacions al llarg del temps. El recinte està tancat per una nau de planta rectangular, l'accés de la qual es realitza per una gran reixa de ferro forjat que donen al pati que comunica als diversos edificis.
Agrairé que vulgueu completar la informació a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com i també a info@patmapa.gencat.cat
La Lanera Española fou construïda entre els anys 1915 i 1917, per Juan Flórez Posada (Lleó, 1876 - Madrid, 1933), i Émile Mouris (Dikrech, 21. Januar 1853 - Verviers, 31. Januar 1924 ) fou concebuda com una colònia, en la que hi havia una zona d'habitatges destinats als treballadors, de la que – com dels treballadors mateixos- no en resta res. Si algú en té dades li agrairé m’ho faci saber a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com
La indústria llanera, juntament amb la cotonera, i els serveis relacionats amb una i altra, foren els pilars de la indústria sabadellenca al llarg dels segles XIX-XX, que amb alternances van formar la base de la tradició industrial d'aquesta ciutat.
Cal destacar l'emplaçament de la fàbrica, al marge quasi del riu Ripoll, zona de poblament industrial i preindustrials, i on s'instal•laren els primers molins aprofitant la força motriu de l'aigua.
S’aprecia en primer lloc, un edifici de planta rectangular que estaria destinat a despatx tèxtil, la façana es realitza amb maó vist, element triat per a la decoració d'aquesta, així com pels altres edificis.
A partir de la façana posterior d'aquest edifici s'organitza un grup de dotze naus de dents de serra, que han sofert modificacions al llarg del temps. El recinte està tancat per una nau de planta rectangular, l'accés de la qual es realitza per una gran reixa de ferro forjat que donen al pati que comunica als diversos edificis.
Agrairé que vulgueu completar la informació a l’e.mail coneixercatalunya@gmail.com i també a info@patmapa.gencat.cat
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.