La gran ajuda

El mestre dels bestsellers, el mediàtic, l’exitòs, l’envejat creador d’opinió, l’omnipresent tertulià i escriptor de llibres d’autoajuda s’ha suïcidat. Ha saltat des del cim del seu èxit, la seva oficina al World Trade Center i ha volat pel cel de la ciutat emulant als saltadors olímpics de Barcelona 92 en el paisatge que va crear Cerdà i va esguerrar Porcioles, fins a escampar les seves idees al terra del Moll d’Espanya.

No sabrem si va ser una mena de síndrome de Stendhal que li va elevar el ritme cardíac i li va causar vertigen, confusió i al•lucinacions, potser pels nervis que provoca Barcelona, una ciutat que inspira massa. A la seva darrera nota, un bitllet de 50 euros enrotllat no hi deia res.

No sabrem si el seu cervell es va col•lapsar per les vibracions del Pop d’Ukulele, però el gran motivador, el creador de llenguatge, el pedagog del coaching, el lider dels líders, l’emprenedor ha emprès el seu darrer viatge. Ja no hi haurà títols originals, ni entrevistes als magazins matinals.

Sí, és cert, ha mort sol, però ha deixat orfes d’idees uns quants milers de fidels lectors, que desemparats voltaran el proper Sant Jordi Rambla amunt i Rambla avall buscant receptes Tao fast food que desvetllin les instruccions per viure i les claus per ser feliç.

Una sort però pels arbres que així s’han estalviat convertir-se en pasta de paper i que com a regal enguany ens obsequiaran amb milions de m³ d’oxigen. Això sí que és una ajuda!