La Frontera

Busca desesperat cada racó del llit i no la troba. Fa tan sols uns minuts els seus llavis l'acaronaven i ara no hi és. Haurà estat un somni? Ho recorda tot, sensacions, carícies, petons i la pell enlairant-se per tocat una mica d'univers per uns instants. S'aixeca i va cap al lavabo, té mal de cap, com si alguna cosa li pressionés el cervell i veu com espurnes de llum venen i van. Se sent marejat i no pot arribar a la porta del quarto de bany perquè el món li desapareix per art d'encant i cau estès al terra colpejant amb duresa el parquet amb la cara.
El pou és fosc i ell i cau, voldria cridar però no pot. Les seves cordes bucals han estat abatudes per alguna màgia. De cop els colors venen cap a ell, és meravellós. Passen com llampecs i el travessen, l'acaronen, sembla que ha parat de caure, però de cop els mateixos colors que li feien sentir plaer el fereixen. El vermell, dolor. El blau, fred. El groc, temor. I un a un van passant i van fent sorgir les més esfereïdores sensacions fins que torna la foscor. Silenci...no pot respirar.
Un punt de llum al fons s'acosta ràpidament i cada cop és més gran fins que el cega i una alenada d'aire li omple els pulmons que sembla que han d'explotar...De cop s'alça i és queda assegut al llit, esbufegant....Uns dits el toquen i ell s'espanta tot veient a la que feia tan sols uns moments estava buscant i no trobava...
-Estranyada li pregunta...Què t'ha passat? Fas mala cara...
-I ell amb un fil de veu li contesta...M'ha acaronat la mort i m'ha deixat tornar.