La foscor

Un relat de: elenam
Has travessat aquest llarg passadís estret i tèrbol
i has obert la porta,
aquesta porta que t'impedia veure la llum i no et deixava veure la claror del cel,
has obert la porta de bat a bat i la llum ha entrat a la teva cambra.
Enrera has deixat un passat ple d'entrebancs
ón un món complex t'envoltava
i no et deixava veure clars els camins,
vivíes en la foscor d'un forat i no podies respirar.
Ara, potser massa tard, has pogut veure la llum
la claror d'una nit estrellada
els colors de la primavera
la frescor d'una aigua gèlida
el vent, fregant el teu rostre.

Comentaris

  • BON POEMA[Ofensiu]
    Xavier Miralles Martínez | 27-01-2011 | Valoració: 7

    M'agrada el poema però també crec que mai és tard per eixir de la foscor.

  • un poema que en el fons[Ofensiu]
    joandemataro | 26-01-2011 | Valoració: 10

    desprèn esperança, jo crec que mai és massa tard
    una salutació ben cordial des de mataró
    joan