Cercador
LA FORTESA DE PIERA. L’ANOIA
Un relat de: Antonio Mora VergésMalgrat la greu crisis econòmica que pateix el país; que com a la resta de ciutadans honrats m’afecta, - i que per arreu es fa patent - em decidia a visitar el nucli de La Fortesa; actualment és una entitat de població del municipi de Piera, situada a l'extrem sud, just on acaba la comarca de l'Anoia i comença l'Alt Penedès, en aquesta ocasió , res a veure amb el significat del topònim :
Fortalesa, construcció fortificada. Non tolran lo castel de Dornian... achela forteza quae hodie ibi est, doc. a. 1025 (BDLIC, i, 274). De ipsa forteza que est constructa in supradicta sede, doc. a. 1053 (Monsalvatje Not. hist. viii, 145). Los palaus, temples, forteses y casals que bastiren, Obrador Arq. lit. 18.
El poble està situat en un suau pendent , que davalla fins al llit del riu Anoia que passa ben aprop del nucli urbà, té com a únic element monumental l’ església de planta moderna construïda l'any 1961 pels mateixos veïns; projectada per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol ,és un edifici d'una sola planta de forma triangular que li dona un aspecte prou innovador , a l'exterior es combinen diferents materials de construcció com són, pedra, estucat, teulada de pissarra i vidrieres que ocupen els dos laterals al costat del campanar.
El vèrtex de la teulada perpendicular s'enfila cap al Nord provocant una forta pendent a la façana davantera que provoca una petita portada d'entrada sense cap mena de decoració exterior. Els elements emprats i el joc de formes donades a la construcció fan recordar-nos en certa manera a l'estil gaudinià.
Es divisa des d’equí l’ermita anomenada Santa Creu de Creixà, força allunyada del nucli- a l’altre costat del riu Anoia - i el fossar on s’enterren les despulles entre d’altres dels habitants de La Fortesa.
Res a veure – excepte potser la despoblació - amb la població homònima on es situa una de les possibles fonts del riu Anoia.
En algun moment del passat l’indret devia tenir, si més no un petit clos murallat , que va originar l’actual nom de lloc. Com sempre, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Fortalesa, construcció fortificada. Non tolran lo castel de Dornian... achela forteza quae hodie ibi est, doc. a. 1025 (BDLIC, i, 274). De ipsa forteza que est constructa in supradicta sede, doc. a. 1053 (Monsalvatje Not. hist. viii, 145). Los palaus, temples, forteses y casals que bastiren, Obrador Arq. lit. 18.
El poble està situat en un suau pendent , que davalla fins al llit del riu Anoia que passa ben aprop del nucli urbà, té com a únic element monumental l’ església de planta moderna construïda l'any 1961 pels mateixos veïns; projectada per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol ,és un edifici d'una sola planta de forma triangular que li dona un aspecte prou innovador , a l'exterior es combinen diferents materials de construcció com són, pedra, estucat, teulada de pissarra i vidrieres que ocupen els dos laterals al costat del campanar.
El vèrtex de la teulada perpendicular s'enfila cap al Nord provocant una forta pendent a la façana davantera que provoca una petita portada d'entrada sense cap mena de decoració exterior. Els elements emprats i el joc de formes donades a la construcció fan recordar-nos en certa manera a l'estil gaudinià.
Es divisa des d’equí l’ermita anomenada Santa Creu de Creixà, força allunyada del nucli- a l’altre costat del riu Anoia - i el fossar on s’enterren les despulles entre d’altres dels habitants de La Fortesa.
Res a veure – excepte potser la despoblació - amb la població homònima on es situa una de les possibles fonts del riu Anoia.
En algun moment del passat l’indret devia tenir, si més no un petit clos murallat , que va originar l’actual nom de lloc. Com sempre, sou pregats de fer-nos arribar les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.