LA FONDA EUROPA DE GRANOLLERS

La Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, veníem d’ Argentona, on havíem anat a retratar el Monestir de l’Oasis, i la Capella de Sant Sebastià i Innocenci. Ens portava fins a la Fonda Europa, la certesa d’aquelles ancestrals paraules ‘ no únicament de pedres – de la seva contemplació – viu l’home ‘, altrament tenia el convenciment que li agradaria el lloc i el menjar a la Maria Jesús.




L’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau ( Vilanova i la Geltrú 1889 – algú hauria de completar aquesta informació consultant el llibre de naixements del Registre Civil - 05-04-1966 Barcelona) – un més dels grans oblidats d’aquella època; busqueu-lo, busqueu-lo a l’Enciclopèdia Catalana ‘ la Gran- , amb una llarga relació amb la ciutat de Granollers, s’encarregava l’any 1923 de la remodelació d’aquest edifici entre mitgeres amb tres façanes que formen doble cantonada. Presenta planta baixa i tres plantes pis amb coberta de terrat, limitada per una balustrada perimetral en dues de les façanes. A les façanes principal i trasera hi ha sengles frontons corbs amb plafons de ceràmica amb la grafia "Fonda Europa". Els buits de façana són de proporció vertical emfasitzats a les façanes principal i lateral per plafons perpendiculars de ceràmica que van des del tercer fins al primer pis. A la façana lateral, els buits dels balcons es troben protegits per un emmarcat. Tots els balcons són de barrot. A la façana lateral presenta, també, plats decorats pel ceramista Antoni Cumella i Serret (Granollers, 31 de agosto de 1913 - 25 de enero de 1985.

Les parets del menjador es troben adornades amb pintures de Josep Bulbena, datades cap a la dècada de 1950.

S’esmenta com un fet curiós que Manuel J. Raspall dissenyà l'any 1906 el segell de la Fonda Europa.

Dinàvem esplèndidament, i abans de retornar al nostre Vallès Occidental, fèiem un tomb pel centre de Granollers, hi ha tant, tant que viure !