La femta

Un relat de: Dadu

Aleshores va ser quan l'escarabat va veure la femta per primera vegada. Des de la llunyania ja el va corprendre la seva majestuositat. Allí quieta, immòbil, resplendia sobre la resta del paisatge. La seva presència captivava la mirada de l'insignificant coleòpter com un nuvi extasiat per la bellesa de l'estimada el dia de la unió. Una vegada trencat l'encanteri inicial l'escarabat decidí acostar-se, delerós per arribar a aquell magnífic excrement es desplaçà àgilment per l'abrupte terreny. Les sis fosques potes articulades avançaven ordenadament sobre la terra esquerdada per la sequera, talment una tropa en plena desfilada militar.
Quin gran dia! Aquella buina pagava les penúries i patiments de les setmanes anteriors. Déu era bondadós amb ell! La immensa commoció va fer impossible reprimir unes emotives llàgrimes, en arribar a la base de la tifa les cames li tremolaven i sentia calfreds per tota la closca. Com qui adora una imatge religiosa restava submís i en silenci, llavors alçà la vista per contemplar aquella piràmide de la natura. Els rajos solars el van encegar momentàniament, aclucà els ulls fins acostumar-se a la reverberant lluminositat. No es tractava únicament del sol, la tifa emanava la seva pròpia llum! Quina meravella! Quin prodigi! Com podia existir un ésser tan perfecte? L'expressió màxima d'una creació divina davant els seus ulls. Salades llàgrimes lliscaven per la seva dura estructura de quitina mentre donava dues voltes completes al cagalló admirant la seva sumptuositat. Aquesta seria sense cap dubte la seva millor obra. Ell, l'artista en el període de màxima creativitat, abastament conquerida la tècnica dels grans mestres, davant la matèria primera més excelsa. Res no podia fallar!
Enfonsà les potes davanteres dins la massa pudent i sentí el seu tacte tendre i flonjo. Aaaaaah! Oooooh! Mmmm!!... Va deixar que aquella agradable sensació l'envaís fins el més pregon de la seva intimitat. Curosament donava forma a la seva obra, amb agilitat i saviesa, ni Miquel Àngel mentre treballava el seu Moisès havia experimentat tan propera la sublimitat de l'art en majúscules.

Amarat de suor i esgotat després d'intenses hores de treball enllestia la feina, un parell de retocs més i estaria completada. Ja està, havia acabat... Davant els seus ulls es trobava una perfecta i harmoniosa femta esfèrica.

Comentaris

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-06-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Tornem a engegar.
    Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?

  • Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 19-06-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Tornem a engegar.
    Ens ho envies a tribuna@guimera.info ?

  • m'encanta[Ofensiu]
    martaplanet | 27-05-2006 | Valoració: 8

    És increible la manera com fas entendre els sentiments d'un escarabat en trobar el que sempre havia esperat. Una femta gegant, increible. Per l'escarabt era com la reina de les femtes.
    M'ha encantat. Espero algun dia arribar a fer entendre d'aquesta manera els sentiments en els meus relats.

  • molt fi[Ofensiu]
    foster | 01-08-2005

    no havia llegit res teu i m'ha sorprès la sensibilitat en un afer tan nimi.
    El teu escarbat bé podria convertir-se en una bella i paradoxal metàfora de l'objecte del desig que finalment s'aconsegueix, i l'amor veritable i pur sovint inabastable.
    Vaig a per l'altre teu.
    foster

  • si, si![Ofensiu]
    subal | 09-01-2005 | Valoració: 10

    sublim, en la tradició catalana de la coprofàgia, caganer, cagatió, Dalí (llegeixi's les seves obres literàries).... Ben escrit. Molt bé, molt bé!!!

  • Tremendo[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-09-2004 | Valoració: 9

    Estic d'acord amb Far de Cavalleria i afegiré que està ben escrit i expressat. Tot allò que a "Bichos" i a "Antz" no es van atrevir a explicar sobre els instectes humanitzats... M'ha agradat molt, llàstima que ens castiguis (com diu un altre comentarista en un altre relat) amb tants pocs escrits teus...

    Biel.

  • Original i plàstic[Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 01-08-2004

    Ho expliques tan bé que no sembla gens escatològica aquesta història. Ja sé que no ho és. Més aviat es podria parlar d'un gran àpat de Nadal. MOlt bé.

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Dadu

2 Relats

12 Comentaris

5497 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Últims relats de l'autor