La femta

Aleshores va ser quan l'escarabat va veure la femta per primera vegada. Des de la llunyania ja el va corprendre la seva majestuositat. Allí quieta, immòbil, resplendia sobre la resta del paisatge. La seva presència captivava la mirada de l'insignificant coleòpter com un nuvi extasiat per la bellesa de l'estimada el dia de la unió. Una vegada trencat l'encanteri inicial l'escarabat decidí acostar-se, delerós per arribar a aquell magnífic excrement es desplaçà àgilment per l'abrupte terreny. Les sis fosques potes articulades avançaven ordenadament sobre la terra esquerdada per la sequera, talment una tropa en plena desfilada militar.
Quin gran dia! Aquella buina pagava les penúries i patiments de les setmanes anteriors. Déu era bondadós amb ell! La immensa commoció va fer impossible reprimir unes emotives llàgrimes, en arribar a la base de la tifa les cames li tremolaven i sentia calfreds per tota la closca. Com qui adora una imatge religiosa restava submís i en silenci, llavors alçà la vista per contemplar aquella piràmide de la natura. Els rajos solars el van encegar momentàniament, aclucà els ulls fins acostumar-se a la reverberant lluminositat. No es tractava únicament del sol, la tifa emanava la seva pròpia llum! Quina meravella! Quin prodigi! Com podia existir un ésser tan perfecte? L'expressió màxima d'una creació divina davant els seus ulls. Salades llàgrimes lliscaven per la seva dura estructura de quitina mentre donava dues voltes completes al cagalló admirant la seva sumptuositat. Aquesta seria sense cap dubte la seva millor obra. Ell, l'artista en el període de màxima creativitat, abastament conquerida la tècnica dels grans mestres, davant la matèria primera més excelsa. Res no podia fallar!
Enfonsà les potes davanteres dins la massa pudent i sentí el seu tacte tendre i flonjo. Aaaaaah! Oooooh! Mmmm!!... Va deixar que aquella agradable sensació l'envaís fins el més pregon de la seva intimitat. Curosament donava forma a la seva obra, amb agilitat i saviesa, ni Miquel Àngel mentre treballava el seu Moisès havia experimentat tan propera la sublimitat de l'art en majúscules.

Amarat de suor i esgotat després d'intenses hores de treball enllestia la feina, un parell de retocs més i estaria completada. Ja està, havia acabat... Davant els seus ulls es trobava una perfecta i harmoniosa femta esfèrica.