LA FALLIDA DE L'ESTAT

 Vivim en un estat en fallida,  el
deute públic  l’any 2021 va assolir el
118,4% del PIB d'Espanya, una caiguda d'1,6 punts respecte del 2020, quan el
deute va ser el 120% del PIB.

Espanya està entre els països amb més deute respecte del PIB del món.

El tàndem José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960)
& Mariano Rajoy Brey ( Santiago de Compostel·la, 27 de març de 1955),
modificaven l’article 135 de la Constitució de 1978, que diu ara el seu apartat
3.

El Estado y las Comunidades Autónomas habrán de estar autorizados por ley
para emitir deuda pública o contraer crédito. Los créditos para satisfacer los
intereses y el capital de la deuda pública de las Administraciones se entenderán
siempre incluidos en el estado de gastos de sus presupuestos y su pago gozará
de prioridad absoluta. Estos
créditos no podrán ser objeto de enmienda o modificación, mientras se ajusten a
las condiciones de la ley de emisión. El volumen de deuda pública del conjunto
de las Administraciones Públicas en relación con el producto interior bruto del
Estado no podrá superar el valor de referencia establecido en el Tratado de
Funcionamiento de la Unión Europea.

Això ha permès aprovar retallades en sanitat, en educació, en serveis
socials,....

El pitjor però, encara està per arribar, excepcionalment Brussel·les
permetrà durant un any més que els Estats membres puguin tenir un dèficit
públic per sobre del 3% del PIB, i encara no activarà el camí de consolidació
fiscal per reduir el deute públic al 60% en aquells països que el superin
(actualment, la  majoria, Espanya
inclosa)

https://datosmacro.expansion.com/deuda/espana

Ajuda poc la corrupció endèmica i sistèmica, i la realitat de que els
Partits Polítics “ Constitucionalistes “   tenen nivells
d’intensitat  democràtica “ febles o inexistents.


S’ha de reduir despesa pública per la via d’eliminar duplicitats
competencials, i àdhuc activitats del tot prescindibles, Senat, Exercit, ....

Tot menys incrementar  ENCARA MÉS el
nivell de misèria de la ciutadania.

Un esclat social no és gens imprevisible.






Ajuda poc la corrupció endèmica i sistèmica, i la realitat de que els Partits Polítics “ Constitucionalistes “ tenen nivells d’intensitat democràtica “ febles o inexistents.



S’ha de reduir despesa pública per la via d’eliminar duplicitats competencials, i àdhuc activitats del tot prescindibles, Senat, Exercit, ....



Tot menys incrementar ENCARA MÉS el nivell de misèria de la ciutadania.



Un esclat social no és gens imprevisible.