Cercador
La curta historia d'un bell cadenat
Un relat de: bardissalligada al teu cadenat
que quan més tard la estripares,
que en faria jo amb la clau?
Temors foren qui et traïren,
sembla fàcil renunciar
creguen-te fort t'endurires
fins poder-te'n oblidar.
I a mi que m'esgarrifava
la absència del teu mirar
quan aquest cop t'allunyares
t'havia de deixar anar.
Em queda una cosa bona
que és tot el que així he crescut,
i aquell cadenat amb clau
que són el joc d'un absurd.
D'oblidar aquella mirada
ha arribat per fi el moment
aquella tant estimada
per dolça i irreverent.
I respecte al cadenat
que mai vindràs a buscar,
abans no m'hi torni a fer mal...
crec que el llençaré a la mar!
2 de Novembre 2012
Comentaris
-
fas be[Ofensiu]Epicuri | 11-02-2013
De llençar ben al fons,
cadenes i cadenats.
Molt be de comentar,
que de poesia, en saps!
Què es si no, de cor
fer via, tot trencant
lligams banals?
-
Bardissa[Ofensiu]Gabriel M. | 27-01-2013
Graciós i enginyós poema. M'ha agradat i entretingut.
Una besada.