La crisi del dia

Avui tinc un mal dia. Tenia hora amb el metge a les onze i poc abans m'han trucat de l'Institut per dir-me que hi havia d'anar de seguida. He hagut de sortir corrent primer cap a un lloc, i després cap a l'altre, a peu, i les sabates m'han fet mal. Tot de pressa... i amb aquest dolor, merda! (Però perquè c... no m'he posat les bambes? Si sempre vaig amb bambes! Perquè m'he hagut de posar sabates just avui? ...Com? Per presumida? Jooo? I ara! Impossible!! Presumida jo?? No, si encara resultarà que és culpa meva...!)
Furiosa amb mi mateixa, al final he arribat al dispensari amb cara de pocs amics, per dir-ho fi.

I surt corrent un altre cop per arribar a casa i fer el dinar que a la una has de ser a la porta i no t'oblidis de passar per la llibreria que ja tenen el llibre i... i quin mal, redéu! I no poder parar a reposar! Aquest estrès ha acabat per alterar-me els nervis, i gairebé tremolo. Les maleïdes sabates m'han encetat dos dits.

Des que he arribat a casa, fa mitja hora, potser, amb l'humor per terra per la mala passada, he anat recordant que ahir al matí vaig estar a punt de trucar a algú amb qui tinc moltes ganes de parlar, i també em fa molta por de parlar, a parts iguals. Al final no ho vaig fer, i ara me'n penedeixo, i també me n'alegro de no haver-ho fet, a parts iguals. Però què burra que sóc.
M'acabo de llegir un relat que vaig escriure ja fa mesos i de poc que no l'envio, perquè és ben bé actual. Es titula "A la merda tot".

Total que, bo i adolorida, he de ser a un lloc a la una i encara haig de fer el dinar. I estic aquí escrivint tonteries... Un mal dia, ja ho he dit.