La contradicció més gran de la meva vida.

T'he estat esperant i ni tan sols ho saps.
Et vaig esperar ahir i ni t'ho imagines
T'he esperat avui i sé què en penses:
que ja no t'espero com abans!

T'agrada fer la teva,les obligacions t'hi porten,
jo, en canvi, sóc massa quarent i previsor
potser he imaginat i somniat el que no era
i és que ja saps que no tinc espera!

Sé que tornaràs, potser no com jo espero
tornaràs i aniràs a la teva, i llavors exigiràs
tot allò del que jo ja no sóc capaç!
el pas del temps m'ha fet perdre gas!

Em voldries i alhora no em vols.
T'agrado i alhora em convides a anar a la meva
Vols espai sense perdre'm, vols que et cuidi des de lluny.
vols que estigui sempre a punt.

Has acabat dient que el meu amor és interessat
que no saps si em necessites, que ara no pot ser
que m'estimi a mi mateix i que em cuidi...
si no ho faig jo, no hi haurà res més!

No ets capaç de desaparèixer, però jo tampoc
dius que no entens el meu amor ni el que sento
però jo tampoc t'entenc a tu, però per sort
cada dia entenc més el que em diu el cor.

Ja no sé què faig aquí amb tanta il·lusió,
m'has ensenyat que l'amor és contradictori
que el nostre amor s'ha anat desaccelerant
tot i que jo continuo i et continuaré esperant.