La ciutat

Un relat de: Artemisa

La ciutat dorm sota el mantell negre de la nit en plena tardor, mentre que jo observo amb tristesa les fulles caure amb timidesa des dels arbres raquítics del carrer.
El cel fosc com l'abisme està nu, mancat de vida o moviment. Sol, impertorbable, tapat per uns núvols negres i espessos produïts per la contaminació.
La llum artificial dels infinits fanals que hi ha al carrer em deixen veure únicament d'aquest, un horitzó indefinit i ple de gegants grisos i freds, que trenquen amb la poca bellesa que queda del cel de tardor. Qui sap si en altres temps en aquest cel hi hauria brillat alguna estrella que donés vida a aquest cementiri de ciment.
A banda i banda de la meva posició veig passar amb lentitud edificis rectangulars i alts a mesura que va avançant el meu pas. Semblen haver sortit d'una pel·lícula muda en blanc i negre ja que no expressen res més que soledat i fredor. Al contemplar-los tinc la sensació que s'atura el temps sota els seus peus i em transmeten temor, com si fossin un conjunt de soldats de guerra que resten indiferents sota el firmament.
En les xemeneies d'aquests edificis encara es pot veure el rastre que queda del fum ensutjat, que ha estat tenyint el cel de negre abans que la ciutat decidís reposar.
No s'escolta res, només el xiuxiuejar del vent glaçat i l'esquinçament de les fulles d'or i coure que s'estenen com una fina capa sobre de la vorera del carrer.
L'asfalt per primera vegada no es trepitjat per vehicles sorollosos i bruts, al contrari, resta solitari i silenciós sota la mirada atenta dels arbres que, sobre la vorera, fan ballar amb delicadesa les seves últimes fulles.
I mentre que el fred consumeix les meves últimes esperances de trobar algun aspecte positiu del paisatge que s'estén davant meu, camino, insignificant de mi, sota una ciutat de gegants i formes voluminoses que deixen molt que desitjar.

Comentaris

  • Benvolguda Artemisa[Ofensiu]
    Calderer | 29-09-2009



    D'aquí uns dies començarem unes reunions tipus taller literari. Ens diem GrupdeSants, pel barri de Barcelona on ens reunirem no perquè siguem uns santets. Si vols venir estàs convidada.

    Però el motiu d'aquest escrit no és convidar-te sinó demanar-te permís per utilitzar aquest text al taller. Vagarejant pels relats de RC he arribat fins a "La ciutat" que m'ha semblat un escrit molt interessant i, alhora, millorable. És per això que, si no tens cap inconvenient, el proposaré com a exercici.

    El meu email és 17391ljb@comb.es si no em dius res entendré que estàs d'acord.

    Salutacions

    Lluís

  • La tardor....[Ofensiu]
    MarBlava | 18-10-2007 | Valoració: 10

    ens omple el cor de tristor....amb un paissatge que no ens acompanya gaire.

    Pensa que a sota d'aquest ciment s'amaga la terra i que després de l'hivern arriba la primavera.

    He passejat amb tu per aquests carrers fantasmagòrics, de la ciutat buida que sense la gent sembla no tenir sentit.

    Jo també camino a les 6 per la meva ciutat per anar a treballar, per sort com que és petita no hi gaire contaminació i el mar és molt a prop;

    M'ha agradat molt el teu relat, crec que també és un reflex del teu sentir.

    Una abraçada de benvinguda!

  • Arbequina | 17-10-2007

    Molt ben trobada aquesta escriptura amb tants de tints poètics.
    El relat se m'ha fet estrany llegir-lo, doncs, salvant les distàncies- i si em disculpes la comparació - m'ha recordat molt a l'estil que a cops, fa temps, jo mateix havia emprat (i encara, de vegades, utilitzo).
    Però tu has estat més generós de belles metàfores, que has usat amb més intencionalitat, crec jo.
    M'ha agradat llegir el relat, tan descriptiu, amb un estil que tant m'agrada.

    Compte, però, amb l'ús de "l'aquest". Hi has posat massa aquests.

    Una abraçada ben forta.

    Arbequina.

l´Autor

Artemisa

2 Relats

3 Comentaris

1421 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Fa només dos anys que tinc la necessitat d'exrpessar-me mitjançant relats breus.
La meva escassa edat és responsable de moltes de les meves febleses literaries, però espero millorar força.

Últims relats de l'autor