La Ciutat del Foc

Els carrers de la ciutat han quedat il·luminats, pels seus grans fanals i el gran astre des de dalt. Els estels espurnejant lentament van saludant...
Ciutat del Foc, aquella que encén a poc a poc, on no hi queda gaire gent, potser
hi viuen diferent. No els importa el demà, potser mai existirà, només viuen ara,
avui, i que els deixin decidir. Les llambordes i l’asfalt mica en mica han escalfat,
i de cada seu forat un lliri molt ben posat.
Potser queden mil colors, mil barreges per pintar, sols ens falta algun pinzell, o desfer-nos del llenç vell. Doncs avui aquell retrat, poc a poc s’ha transformat. Ha obert potser els ulls, i t’ha abraçat mentre tu esculls.
Mil camins per passejar...Potser ja no hi ha senyals, ni semàfors, ni reixats, i una nit es van trobar al Parc de la Llibertat.
Potser era casualitat, i només va ser l’atzar, però després de tot plegat, tot era felicitat.
Edificis flamejant, i les fonts degotejant, balconades i terrats eren forns d’allò oblidat. Dia a dia ha anat mullant, ha minvat i refredat, qui sap mai si parlaran;
els ocells ja van cantant…

Abril 2011