La ciutat de caramel

Un relat de: Tocasons

Terreny aplanat i extens, amb vegetació de diferents tonalitats de verd, tot entremig d'aigua. És la tundra que, donant-li forma irreal, embolcalla fins a l'horitzó el caminet que duu de l'aeroport al port per anar a la ciutat d'Anadyr. A la fi de les tonalitats de verd, el caminet embolcallat arriba a la mar de Bering, que cal atravessar amb ferry. Embolcallant el ferry hi ha una manada de bal.lenes beluga, totes blanques, i de foques, totes negres, que juguen sense parar mentre escorten el ferry. Plenes de curiositat salten just a tocar del ferry i treuen el cap, juganerament, per veure qui són els nous humans que arriben, i tornen a endinsar-se dins l'aigua presumint dels seus moviments elegants i dels seus colors irreals, amb la tundra verda al fons i la mar blava endins.

El ferry finalment arriba a la ciutat d'Anadyr. Els edificis i el paisatge, com la tundra, són tot igual però de diferents colors: blocs uniformes d'edificis quadrats, de forma ensopida però pintats de colors vius, imaginatius...irreals. Fa la impressió que siguin de cartró, com si tota la ciutat fos un mer decorat de coloraines, com si en tocar un edifici amb la mà tot ell s'hagués d'enfonsar cap endins, com si tot estigués fet de caramel.

La gent, poca i escampada; poc soroll; només els colors criden. Les noies indígenes Chukchi de pell de color samfaina es passegen, amb els ulls estirats i la figura estirada i elegant i un somriure curiós com el de la bal.lena beluga...són noies de caramel.

La nit lluita per arribar però el sol no l'acaba de deixar mai del tot: el sol, fins i tot de nit, il.lumina el cel blau fosc i pinta la lluna de color taronja, que juganerament somriu curiosa en un teló de caramel.

I buscant un bar irreal enmig d'una ciutat de caramel de coloraines sota un teló taronja et trobes un vaixell ancorat enmig d'un petit descampat. És un vaixell antic, de fusta, abandonat, pintat de colors i amb un rètol de neó a dalt cridant "bap". Hi entres, i beus fins la fi-entrada de la nit-dia dins del vaixell-bar parlant amb Chukchis de color samfaina que et miren encuriosits amb un somriure taronja i mires en plena nit-dia a través de l'ull de bou i veus la ciutat irreal embolcallant-te.

Comentaris

  • Gràcies pel comentari[Ofensiu]
    Tocasons | 08-11-2006

    Tocasons: bandoler descarat del segle XVII, mort penjat pels collons (segons diuen les males llengües).

  • Magnífic viatge, sintètic retrat[Ofensiu]
    El follet de la son | 02-11-2006 | Valoració: 10

    La ciutat irreal embolcallant-te. M'ha agradat moltíssim el recurs, que per altra banda en un relat curt queda tan bé i no cansa, d'utilitzar la repetició d'imatges que es lliguen i es relliguen fins a l'infinit. Aconsegueixes perfectament, doncs, que el paisatge ens acabi embolcallant a tots. Molt i molt bé.
    Per cert, d'on ve aquest pseudònim de tocasons? M'ha deixat ben intrigat.
    Salut viatger!

l´Autor

Tocasons

4 Relats

9 Comentaris

4665 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99