Cercador
Jo (tema: bogeria)
Un relat de: TocasonsM'aixeco de matí farcit de ganes de menjar-me el món. Em vesteixo de confiança, amb roba demolidora i un barret ple d'idees. Em rento les dents amb tanta energia que amb el raspall em faig un tall a la geniva, en baixar els graons de l'escala els salto de tres en tres i em faig mal al turmell que després fa que en fer un bot per pujar a l'autobús ensopegui i em foti de morros a la finestreta del conductor. És igual!! Això no fa res més que motivar-me encara més: avui em menjaré el món per sopar i la lluna de ressopó! A la mirada sorneguera dels altres passatgers els responc amb una mirada desafiadora i triomfadora. Per fi entro a la feina, on podré explotar d'idees revolucionàries i fer conquestes sexuals de les meves companyes de feina. Les despullaré amb el meu somriure i me les cruspiré amb la meva mirada per dinar i als seus marits per postres. Rebento ja d'idees i les explico al meu director amb tanta passió que m'entrebanco amb algunes paraules i fa cara de no entendre'm. Al vespre corro a veure els meus amics al bar i esclato tot irradiant energia tan enlluernadora que els encega i fa que no puguin veure. Sóc l'últim a marxar del bar, on he embriagat el meu entorn d'una lucidesa que la gent no està acostumada a pair. Torno cap a casa vomitant idees genials, conquerint dones i arrasant per allà on passo. Un cop al meu dormitori, ara ja una mica cansat, em despullo de mi mateix i tanco el teló dels meus ulls. I mentre la lluna bressola els meus somnis, jo dormo, sabedor que avui m'he menjat el món.
Comentaris
-
Benvinguda bogeria[Ofensiu]Naiade | 14-03-2007 | Valoració: 10
Avui t'he descobert i m'he fet un tip de riure amb el teu relat tan vital, enèrgic i ple de ritme. Ja aniria be que hi hagués més gent així, encara que ens atabalaríem una mica, al menys transmet un optimisme exultant.
Espero seguir-te llegint
Una abraçada de Naiade
-
(Jo, encara dormint)[Ofensiu]Tocasons | 14-03-2007
Tempesta (de bogeria?) - sî! entusiasme per la vida, mal-llegit sovint com a bogeria.
Unaquimera (de nosaltres) - et retorno una forta abrac,ada, tardana i quimerenca. -
Nosaltres[Ofensiu]Unaquimera | 23-01-2007 | Valoració: 10
Sí, realment hi ha dies en què ens comportem com uns bojos i anem per la vida amb ganes, confiats, motivats, irradiant energia, disposats a menjar-nos la vida d'un mos.
Fa temps que tinc posada una frase en aquest sentit a la meva biografia.
Aquesta bogeria és la que ens permet viure? Em de curar-nos, estalviar-nos-la?
En el cas d'aquest relat, és l'essència mateixa de l'existència.
Bon ritme, ben construides les frases, interessant joc semàntic!
Aprofito la coincidència d'avui, que m'ha permès descobrir-te com autor/a, per fer-te tramesa d'una abraçada ben boja, si la vols,
Unaquimera
Valoració mitja: 10