LA CATEDRAL S'ENFONSAVA

Un relat de: relatsdanimals
Shhhh... La catedral s'enfonsava, tots els seus habitants ho podien sentir. Rates, formigues, aranyes, coloms escoltaven com els fonaments es convertien en sorra i lliscaven cap avall com la suau pluja d'un rellotge d'arena.

Shhhh... La catedral s'enfonsava i estaven aterrits. Era la seva llar, tot el seu món, no coneixien res més, sols sabien que fora estava ple de perills i depredadors.
Shhhh... La catedral s'enfonsava i ells passaven nit i dia pastant la sorra per intentar que es tornés a fixar a l'estructura, però no funcionava. Rius de sorra lliscaven cap avall escolant-se per l'erosió dels pilars.

Shhhh... La catedral s'enfonsava i els humans ja se'n havien adonat. La sorra s'amuntegava al voltant de les columnes evidenciant el declivi de l'edifici. Sacerdots i escolanets enfardaven llibres i orfebreria en enormes baüls que eren extrets cap a un destí per a ells desconegut.

Shhhh... La catedral s'enfonsava i ja només hi quedaven ells dins de l'esquelet de què feia temps abans havia sigut una majestuosa obra de l'arquitectura. Semblava un animal ferit al qui li tremolaven unes potes massa dèbils per a poder-la sostenir.

Shhhh... La catedral s'enfonsava i un ensordidor tro va anticipar que la suau pluja es convertia en un diluvi torrencial de sorra, fusta i pedra que queia sobre seu. Van haver de sortir corrents esparverats per no quedar atrapats o morir sota la runa.

Shhhh... La catedral s'enfonsava i una alenada d'aire fresc els va rebre quan assolien l'exterior. Potser el nou món no era tan dolent, potser la seva nova llar els brindava noves oportunitats, l'optimisme de la possibilitat d'una vida millor s'apoderà d'ells en notar el caliu d'uns raigs de sol que fins ara mai havien sentit.

Pum! La catedral es va ensorrar i aleshores els van veure. Persones espantades de la seva presència que els volien xafar. Gats famèlics que es llepaven els bigotis mentre els rodejaven. Gavines sense pietat que no dubtaven a cruspir-se als de la seva espècie si els consideraven més dèbils.

La catedral s'havia ensorrat deixant un legat de pols, runes, sang, vísceres, xiscles desesperats i llàgrimes de desolació.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

relatsdanimals

3 Relats

1 Comentaris

133 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00