Cercador
LA CASA AMATLLER. BARCELONA
Un relat de: Antonio Mora VergésPassejàvem plàcidament l’Antonio Bazan Ramos, i l’Antonio Mora Vergés, un cop feta la feina que ens duia a Barcelona, volia veure i fotografiar algunes de les ‘millors façanes’; ho feia amb la CASA AMATLLER al número 41 del Passeig de Gràcia; llegia que és el més antic dels que s'hi van construir com a reforma d'un edifici existent. El resultat final és una construcció entre mitgeres, de planta baixa i quatre plantes pis, més una cinquena col•locada sota la coberta (que és a dues aigües i resta amagada pel coronament de la façana resolt de manera esglaonada segons models de l'arquitectura dels Països Baixos). Com en tantes obres de Josep Puig i Cadafalch ( Mataró , 17 oct de 1867 - Barcelona , 23 des de 1956 ), la resta de la façana és una barreja de temes de l'arquitectura gòtica catalana (finestres, arcs, tribuna,..).
A la façana, la planta baixa està tractada com un gran sòcol foradat de pedra. Les plantes primera a quarta estan resoltes com un parament pla recobert d’esgrafiats del qual sobresurten els elements l'emmarcament de les finestres, el balcó corregut de la planta primera i especialment la tribuna l'aquesta mateixa planta, realitzats amb pedra treballada de manera preciosista. El coronament, en canvi, està revestit de ceràmica amb relleus i reflexos metàl•lics.
![](http://2.bp.blogspot.com/-ELA38w2ZnfQ/VLfLiJ3-ThI/AAAAAAAAhjA/Y5zh0MmDYvE/s400/IMG_0059.JPG)
També a l'interior es mantenen elements escultòrics i decoracions de fusta remarcables.
En la realització van intervenir alguns dels més prestigiosos industrials i artesans de l'època, com la fàbrica Pujol i Baucis (elements ceràmics), Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915) l (treballs de forja), Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) i Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917) (treballs l'escultura) i Gaspar Homar i Mezquida (Buñola, 11 de setembre de 1870 - Barcelona, 5 de gener de 1953) (treballs de fusta).
Rafael Vila Rodríguez en va dirigir la restauració l’any 1989
L’any 2011 havia visitat i retratat la Torre Rosa que la M. Teresa Amatller Cros es va fer construir a Cabrera de Mar a la comarca del Maresme.
La peripècia vital d’aquesta família – associada eternament amb la xocolata - , és la mostra palesa de que ‘ el diners no donen / porten la felicitat ‘.
A la façana, la planta baixa està tractada com un gran sòcol foradat de pedra. Les plantes primera a quarta estan resoltes com un parament pla recobert d’esgrafiats del qual sobresurten els elements l'emmarcament de les finestres, el balcó corregut de la planta primera i especialment la tribuna l'aquesta mateixa planta, realitzats amb pedra treballada de manera preciosista. El coronament, en canvi, està revestit de ceràmica amb relleus i reflexos metàl•lics.
També a l'interior es mantenen elements escultòrics i decoracions de fusta remarcables.
En la realització van intervenir alguns dels més prestigiosos industrials i artesans de l'època, com la fàbrica Pujol i Baucis (elements ceràmics), Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 - Biescas (Osca), 23 de setembre de 1915) l (treballs de forja), Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) i Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 1860 - 1917) (treballs l'escultura) i Gaspar Homar i Mezquida (Buñola, 11 de setembre de 1870 - Barcelona, 5 de gener de 1953) (treballs de fusta).
Rafael Vila Rodríguez en va dirigir la restauració l’any 1989
L’any 2011 havia visitat i retratat la Torre Rosa que la M. Teresa Amatller Cros es va fer construir a Cabrera de Mar a la comarca del Maresme.
La peripècia vital d’aquesta família – associada eternament amb la xocolata - , és la mostra palesa de que ‘ el diners no donen / porten la felicitat ‘.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=430814386)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS