Cercador
LA CAROTA DE VERGÓS GUERREJAT
Un relat de: Antonio Mora VergésEl lloc va perdre l’autonomia municipal com a conseqüència de la pèssima situació econòmica del REINO DE ESPAÑA que veia marxar cap a la llibertat en les primeres dècades del segle XIX les colònies americanes, i amb elles una bona part dels ingressos ‘regulars’; no s’ha quantificat –encara- el ‘quantum’ de l’espoli que van patir aqueles nacions, perquè ningú té interès en treure a la llum, els episodis de corrupció i malbaratament de cabdals públics, que no trobaven solució amb l’estúpida mesura de concentrar municipis aleshores, ni amb la de retallar ara les prestacions socials i sanitàries, o desmuntar el sistema d’educació pública.
Expliquen a la pàgina de turisme de la Segarra en relació a la carota de Vergós guerrejat : En un paret del castell encara hi ha un cap de moro fet de pedra, que surt de la paret, això és un indicador que s'hi va instal•lar un moro. I a la vora del poble hi havia una escampada de masies, que tenien el nom de"GERICÓ".
No és un costum propi dels àrabs aquest de posar imatges, i si tenim en compte que la majoria dels castells que avui existeixen els aixecaven ells, la carota de Vergós és clarament un fet extraordinari. Les proporcions de l’edifici ens permeten suposar que aquest singular afegitó és molt posterior a la reconquesta.
En els seus orígens Vergós Guerrejat formava part del comtat de Berga, la referència més antiga d'aquest castell la trobem en el testament de Berenguer de Puigverd del 1103, on es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.
Almenys des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV en foren senyors Bernat d'Oluja Sobirana i els seus descendents; els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.
Passa el senyoriu posteriorment a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII; a la mort l’any 1778 de Maria Francesca Meca i de Vega sense fills, l’herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany.
L'edifici no conserva cap tret romànic del primitiu castell i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català.
Fins a mitjan del segle XIX estigué habitat per guardes.
Durant els anys noranta del segle XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana que en faria donació a l'Ajuntament d’Estaràs .
A finals del 2001 – quan semblava que tot era pla i costat avall – començaven les obres per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca, estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles. Quan el visitàvem a darreries de 2012 les perspectives econòmiques eren del tot decebedores, i la ‘qualitat ‘ del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, no inspira – ben al contrari – cap esperança de millora.
Ens agradaria saber a qui o que representa la ‘carota de Vergós Guerrejat’. Sou pregats de feer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Expliquen a la pàgina de turisme de la Segarra en relació a la carota de Vergós guerrejat : En un paret del castell encara hi ha un cap de moro fet de pedra, que surt de la paret, això és un indicador que s'hi va instal•lar un moro. I a la vora del poble hi havia una escampada de masies, que tenien el nom de"GERICÓ".
No és un costum propi dels àrabs aquest de posar imatges, i si tenim en compte que la majoria dels castells que avui existeixen els aixecaven ells, la carota de Vergós és clarament un fet extraordinari. Les proporcions de l’edifici ens permeten suposar que aquest singular afegitó és molt posterior a la reconquesta.
En els seus orígens Vergós Guerrejat formava part del comtat de Berga, la referència més antiga d'aquest castell la trobem en el testament de Berenguer de Puigverd del 1103, on es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d'Hug Arnau.
Almenys des de finals del segle XIII o començaments del segle XIV en foren senyors Bernat d'Oluja Sobirana i els seus descendents; els fogatjaments del segle XIV reconeixien la dependència del lloc envers els Oluja.
Passa el senyoriu posteriorment a la família Meca que fou propietària fins al segle XVIII; a la mort l’any 1778 de Maria Francesca Meca i de Vega sense fills, l’herència passà a la família Sabater que ostentaven el títol del marquesat de Capmany.
L'edifici no conserva cap tret romànic del primitiu castell i cal situar la seva remodelació i adaptació com a casa senyorial al llarg dels segles XVI i XVII, dins del barroc català.
Fins a mitjan del segle XIX estigué habitat per guardes.
Durant els anys noranta del segle XX l'edifici fou comprat per Víctor Badia, restaurador de mobles antics originari de Vallirana que en faria donació a l'Ajuntament d’Estaràs .
A finals del 2001 – quan semblava que tot era pla i costat avall – començaven les obres per integrar-lo a la ruta dels castells de la comarca, estava previst que hi tingués cabuda una sala d'exposicions i un centre de restauració de mobles. Quan el visitàvem a darreries de 2012 les perspectives econòmiques eren del tot decebedores, i la ‘qualitat ‘ del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, no inspira – ben al contrari – cap esperança de millora.
Ens agradaria saber a qui o que representa la ‘carota de Vergós Guerrejat’. Sou pregats de feer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.