La cara oculta del feixisme

Un relat de: Josep Bonnín Segura

"El jutge Baltasar Garzón acusat pels fills de la dictadura" . Els mateixos que atemptaren contra el règim instituït per les urnes en un cop d'estat sagnant, donant suport a Franco, ara acusen a jutges demòcrates. Falange Española i de las JONS i el sindicat "manos limpias(?)", també s'hi apunta. O sigui el món a l'inrevés.
Les declaracions de na bon pedal, perquè sinó és amb un "bon pedal" no s'entén que la secretaria general del Pius Pius les faci, acusant que un acte de suport al jutge Garzón sigui una acció anti democràtica, quan realment es troba dins la llibertat d'expressió que qualsevol ciutadà pot exercir en un estat de dret, o això els fa nosa ?
Li faré memòria d'accions anti democràtiques a aquesta bona senyora. No sé si recordarà que el seu cap pare fundador d'AP i després la reconversió en PP, Fraga Iribarne formà part dels governs franquistes, que tenien un caire democràtic que no és de dir.
Transcric i tradueix, la informació que surt a Wikipedia: "Sota el seu mandat al Ministeri el 1976, va encunyar la frase «El carrer és meu», després de l'intent de l'oposició de manifestar el Primer de maig, al qual es va negar. En aquesta època també es produeixen incidents amb les forces de seguretat de l'Estat: els Fets de Vitòria (1976), on la Policia Armada va matar a 5 obrers i va ferir més de 100 persones o la "Operació Reconquesta" o successos de Montejurra, amb dos morts i diversos ferits. Aquests esdeveniments van debilitar la seva imatge de reformista i home de centre. En relació amb els successos de Vitòria, de 3 de març de 1976, el Parlament Basc, el juny de 2008 va aprovar resolució reprovatòria de l'actuació del polític gallec en relació amb aquests. Continuaren actuant els esquadrons de la mort al sud de França formats per elements d'extrema dreta recolzats per Policia i Guàrdia Civil. Les denúncies de tortures acreditades en els informes d'Amnistia Internacional van augmentar"No vos semblen prou democràtiques les seves actuacions?
Democràtic, també fou l'aparició de Rajoy a la televisió, el 13 març de 2004 anunciant-se com a candidat a les eleccions de president, el mateix dia de reflexió, quan hi havia manifestacions pacífiques davant les seus del seu partit. En aquelles manifestacions va enviar a casa als manifestants. Ningú va denunciar, que jo sàpiga a la junta electoral que s'havia passat pels dallonses el dia de reflexió, el fet "democràtic" és clar.
Si recerqués, en trobaria un bon grapat d'accions on la voluntat ciutadana ha estat degudament "considerada", com quan Aznar es va passar per l'entrefolre, les manifestacions de milions de ciutadans on es demanava que no s'entràs a la guerra d'Iraq, baix la consigna "No en el meu nom". Guerra il·legal i il·legítima on es passaren pels dallonses les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides: Bush, Blair i el susdit, amb una acció armada que violava el Dret Internacional Públic, ja que la resolució 1441 no autoritzava l'ús de la força armada.
A bon pedal, perdó vull dir De Gospedal, com a molts altres elements del Pius Pius sembla que els atemoreix veure com els ciutadans exerceixen els seus drets, com és la llibertat d'expressió.
La llei d'amnistia de 1977, on capítols i articles de la mateixa foren aprovats o "consensuats" amb moltes diverses pressions pel mig, ja que no feia més de dos anys del retorn a un govern democràtic, després de quaranta anys de dictadura. En aquells moments l'extrema dreta controlava molts llocs dels aparells de poder i no se l'havia d'encabronar.
Fais memòria i recordeu que després de cinc anys de "democràcia", es tornaren a sentir els renous de sables amb l'intent de cop d'estat de Tejero (1981) i els altres militars sedicionistes.
Qualsevol abús de poder des d'una situació de "privilegi" és una actitud anti democràtica, com el tema que està rebolcant a personatges "il·lustres" de l'església catòlica que empararen i encobriren casos de pederàstia i pedofília dins les seves tropes. O intentar com ha fet el Cardenal Bertone, Secretari d'Estat de Vaticà, vincular pedofília amb l'homosexualitat. No té vergonya. El tema de la pedofília no es pot explicar per un tipus d'orientació sexual, sinó que aquests personatges que la cometeren, des d'un lloc de poder i de confiança, són uns tarats mentals i delinqüents comuns als que se'ls hi ha d'aplicar tot el rigor de la justícia i jo hi afegiria una teràpia psiquiàtrica.
No fa estona vaig escriure que debut als canvis energètics que la terra està experimentant, tot es troba remogut i les vibracions que estan arribant, són de més alta freqüència i les més baixes: Brutícia, manipulació, corrupció, no hi tenen cabuda i per aquest motiu surten a la llum pública.
Mai se m'hagués acudit pensar que arribaria a veure una carta de Benet XVI, quan era Prefecte del tribunal per a la Justícia i la Fe, no actués en contra d'un sacerdot amb delictes provats de pederàstia, per no afectar la imatge de l'església catòlica.
On va esser la compassió cristiana cap a les víctimes dels abusos sexuals? Hi va haver complicitat en l'ocultament i no denuncia a les autoritats judicials d'un delicte?
Acab, amb el que vaig escoltar en unes telenotícies, on es deia que es podria demanar una ordre de detenció contra el Papa Benet XVI, quan viatgi al Regne Unit.
Hom no deixa de flipar en colorins.

Comentaris

  • celibat[Ofensiu]
    T. Cargol | 03-05-2010

    Com a "intern" en col·legi els anys seixanta puc donar una opinió sobre aquests esdeveniments de l'esglèsia catòlica: els interns al seminari tenien un control bastant més gran, havien de ser bons "per collons", més bons que qualsevol ja que estaven destinats a ser capellans, molts entreven de ben petits i podien se amotllats al que els esperava en el futur,...El treball mental que es feia amb els interns en general (i com pressuposo, amb els interns seminaristes) dirigit a la sexualitat com la cosa més perversa feia impossible una sexualitat mínimament saludable. En això també hi tenia un paper molt gran la família i l'entorn. Si es produïa una confluència de família-escola o seminari el resultat era molt pitjor. Per això els que anaven a col·legi de capellans però tenien una família normal no patien tant per causa de la religió (sexualitat) Dit això, jo mai he vist un pederasta en tots els anys que he passat intern. Però els capellans allà tenien més llibertat i ren de la terra. Nosaltres també, no era un ambient del tot claustrofòbic i amb un poder brutal dels capellans (una altra component, la impunitat del capellà).
    Jo crec que la causa del que els ha passat és aquest tractament opressiu que donen a la sexualitat i l'enorme poder que acumulaven aleshores. per això la fi del celibat podria ser bona, però no perquè el celibat tingui que veure directament, en si mateix, amb la pederàstia, (sinó tots els solters serien pederastes!) sinó com a símbol de la intolerància sexual de l'estructura de poder de l'esglèsia catòlica.

  • Dictadura, engany i ocultisme[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-05-2010

    Llegir qualsevol dels teus articles d'opinió sempre és garantia de lectura amena i interessant, amic Josep.
    En el cas present, suposa a més una reflexió sobre temes d'actualitat, d'aquella que defineixen com a "candent" tot i que avui dia qualsevol notícia dura dos o tres telediaris a tot estirar i després passa als petits requadrets dels periòdics perquè ha deixat de ser novetat en el panorama impactant de capçaleres i portades.

    La dictadura de les idees, ja sigui des del poder o des del púlpit, no pot resta amagada, però, i fas molt ben fet en treure-la a la llum.
    En cas contrari, l'ocultisme ajuda a permetre l'engany.

    Com de costum, un plaer rellegir-te a RC, ja que l'havia llegit quan el vas enviar per correu.

    T'envio una abraçada de colorins en mig d'un dia gris,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Josep Bonnín Segura

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539748 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.


r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.


Photobucket - Video and Image Hosting
Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

R en Cadena

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!