Cercador
LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR INACCESIBLE DE L’ARBOÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ
Un relat de: Antonio Mora VergésEns aturàvem el Josep Olivé i Escarré , i l’Antonio Mora Vergés, davant del Cementiri de l’Arboç, visible des de la carretera N-340 a la dreta, la seva silueta alhora que inconfusible, és prèvia a la visió de la coneguda ‘ Giralda de l’Arboç’.
L’accés estava tancat, i no sabia trobar cap horari de visita, la seva situació a quasi un quilòmetre del poble, en aquests temps en que s’ha perdut el costum de caminar, deuen fer que únicament s’arribin fins aquí els arbocencs quan és estrictament necessari i/o els porten perquè gaudeixin del repòs etern.
Retratava des de la porta de ferro, la capella neogòtica de Sant Crist, de la que no trobava – com tampoc del fossar – cap dada a la pàgina de l’Ajuntament.
![](http://1.bp.blogspot.com/-21plVWfyZu8/Ui2SMSG3VZI/AAAAAAAAMsU/Fugs1wm4u10/s400/IMG_7548.JPG)
Els cementiris al REINO DE ESPAÑA van ser ‘objecte de tràfic i especulació ‘ arran de les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església.
No està provada enlloc del món - tampoc a l’Arboç – la relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
L’Arboç va ser ‘redimensionat urbanísticament’ en la mateixa època que es traslladava el fossar.
L’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella me la confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la Comarca de la Noguera; com havia fet ja amb la seva homònima del fossar parroquial de Castelldefels, a la comarca del Llobregat jussà
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
L’accés estava tancat, i no sabia trobar cap horari de visita, la seva situació a quasi un quilòmetre del poble, en aquests temps en que s’ha perdut el costum de caminar, deuen fer que únicament s’arribin fins aquí els arbocencs quan és estrictament necessari i/o els porten perquè gaudeixin del repòs etern.
Retratava des de la porta de ferro, la capella neogòtica de Sant Crist, de la que no trobava – com tampoc del fossar – cap dada a la pàgina de l’Ajuntament.
Els cementiris al REINO DE ESPAÑA van ser ‘objecte de tràfic i especulació ‘ arran de les normes sanitàries de mitjan segle XIX ordenaven que els cementiris es trobessin allunyats de la població, acabant-se amb el costum medieval que lligava el cementiri amb l'església.
No està provada enlloc del món - tampoc a l’Arboç – la relació entre els cementiris i la salubritat; aquestes ‘noves normes’ encobrien una operació d’especulació urbanística de colossals dimensions , s’alliberaven espais a l’interior de les poblacions – que passaven a ser de l’estat i no de ‘ domini públic’- , i al mateix temps es qualificàvem com ‘equipaments terrenys agrícoles i/o erms.
L’Arboç va ser ‘redimensionat urbanísticament’ en la mateixa època que es traslladava el fossar.
L’advocació al Sant Crist d’aquesta Capella me la confirmava el Josep Sansalvador Castellet de l’Arxiu Gavin del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes a la Comarca de la Noguera; com havia fet ja amb la seva homònima del fossar parroquial de Castelldefels, a la comarca del Llobregat jussà
Agrairem com sempre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , en això de recuperar la memòria històrica, totes les mans son poques.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1620082388)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS