Cercador
LA CALBA D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Un relat de: Antonio Mora VergésL'adjectiu "calb" es fa servir bàsicament per referir-se als qui com jo mateix, anem escassos de pel al cap. Té també el significat de manca d'allò que és essencial a la cosa principal. En el títol juguem amb aquest significat; sembla que avui no hi ha cap espluga, justament a Esplugues de Llobregat.
El topònim espluga/es, documentat abastament al segle X, per la seva etimologia significa spelunca ,cavitats cova, ". Avui, però, la topografia de la població mostra ben poca cosa relacionada amb l'origen etimològic d'aquest topònim. Només els profunds torrents oberts als potents estrats argilosos ens donen una idea del que eren a l'edat mitjana. Aquests torrents devien formar petites balmes i esplugues, origen del nom del lloc.
De ben segur que existeixen encara algunes d'aquestes esplugues dins del terme municipal. Fora interessant poder-ne adequar si més no una , com element d'interès turístic.
A Catalunya hi ha més llocs amb aquest nom :
Espluga de Serra ; és un poble del terme municipal de Tremp. Havia pertangut a l'antic terme d'Espluga de Serra, però fou agregat a Tremp el 1970. En documents antics apareix documentada com a Espluga Tresserra.
L'Espluga de Francolí es troba a l'extrem sud-oriental de la comarca de la Conca de Barberà. El seu terme té una extensió de 57,66 km2, la seva altitud respecte al nivell del mar és de 412 m. És a 6 km de Montblanc, la capital de la comarca, a 42 de Tarragona, a 112 de Barcelona i a 52 de Lleida. Actualment té 3.702 habitants (dades de 1999). El seu terme està regat pels rius Milans i Francolí i comprèn la caseria i l'antic balneari de Les Masies. El seu nom, del llatí Spelunca, que significa cova, documentat al s. XI, té l'origen en les nombroses coves que hi ha al seu terme.
L' Espluga Calba es situa als fons de les valls del Matallonga i Cortals. A la Comarca de les Garrigues [ Lleida] En aquest territori tan accidentat, en algun moment del passat circulava un riu, el topònims Omells de N'Gaia, Omellons, la Floresta, i el mateix de l'Espluga Calba, per referir-se al nucli de poblaci´ó assentat sobre diverses coves cobertes per lloses de pedra que actualment s'utilitzen com a bodegues per a la seva bona temperatura.
El terme d'Esplugues de Llobregat, tant i tant alterat, des d'aquella imatge que en recollia el Josep Salvany i Blanch l'any 1.915, està avui Calb d'esplugues.
Trobem respecte de l'església parroquial de santa Magdalena, la següent informació :
L'11 D'OCTUBRE DE L'ANY 1103, EL BISBE BERENGUER DE BARCELONA CONSAGRA L'ESGLESIA PARROQUIAL (D'ESTIL ROMANIC), DE LA QUAL NO S'HA TROBAT CAP RESTA. SERIA UNA ESGLESIA PETITA, FETA DE PEDRA, AMB POQUES OBERTURES, COM UNA MENUDA CAPELLA PER A LA POBLACIO DE LA CONTRADA.
LA NOSTRA ESGLESIA PARROQUIAL PERTANYIA AL DOMINI DEL PRIORAT DEL MONESTIR DE SANT PERE DE LES PUELLES, EL QUAL TENIA ADQUIRITS UNS DRETS, I UNS PRIVILEGIS COM ARA ELS DELMES I LES PRIMICIES. L'ABADESSA D'AQUELL CONVENT TENIA EL DRET DE PATRONAT SOBRE EL PROVEÏMENT DEL CURAT D'ESPLUGUES. EL BISBE DE BARCELONA, D'ACORD AMB L'ABADESSA, NOMENAVA ELS RECTORS COM A VICARIS PERPETUS. EL 31 DE GENER DE 1503 FOU SIGNAT UN CONTRACTE D'OBRES PER A L'ENGRANDIMENT DE L'ESGLESIA. S'HI FEREN SIGNIFICATIVES TRANSFORMACIONS ALÇANT-HI UNA ESGLESIA NOVA, D'ESTIL GOTIC DECADENT, AIXECADA DAMUNT DE L'ANTIGA.
COM HAVIA PASSAT AL SEGLE XVI, EL CONTINUAT CREIXEMENT DEMOGRAFIC D'ENÇA EL SEGLE XVIII HAVIA PROVOCAT QUE L'ESGLESIA PARROQUIAL HAGUES QUEDAT PETITA, DE MANERA QUE L'AJUNTAMET DECIDI D'AMPLIAR EL RECINTE, EL 16 D'ABRIL DE 1843.
L'ESGLESIA ACTUAL, D'INSPIRACIO RENAIXENTISTA, BASTIDA DAMUNT DEL SOLAR OCUPAT PER LA CASA DE CAN MAJORAL I PER L'ANTIGA ESGLESIA, FOU BENEIDA EL 23 DE DESEMBRE DEL 1864.
DURANT ELS ALDARULLS DE LA GUERRA CIVIL, L'ESGLESIA FOU CREMADA EL 20 DE JULIOL DE 1936. L'INCENDI FOU SUFOCAT PER PART DELVEINAT.
RECONSTRUIDA EL 1939, LES OBRES DE DECORACIO INTERIOR I DE LA NOVA RECTORIA S'ALLARGAREN FINS EL 1945.
ACTUALMENT ES TROBA EN FASE DE REHABILITACIO. L'ANY 2003 CELEBRAREM ELS 900 ANYS DE LA CONSAGRACIO DE LA PARROQUIA.
M'agradaria - en un termini breu - poder-vos donar noticia de l'existència d'una o més esplugues visitables, en la població d'aquest nom de la comarca del Baix Llobregat.
© Antonio Mora Vergés
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.