Cercador
La cadira pacient
Un relat de: Glòria Vendrell Balaguer- Compartir:
La cadira pacient ha recollit totes les fulles que el jardí ha fet caure,
ha vetllat mentre dormia,
ha guardat les meves coses,
ha esperat sense dir res.
La cadira pacient m’ ha donat el seu color,
s’ha fet vella pel sol i la rosada,
estiu rere estiu
sota els arbres.
La cadira pacient no gosa venir a buscar-me
no s’imposa, no em crida,
no m’obliga,
no vol res especial de mi.
La cadira pacient que sempre hi és
aquest matí, al visitar-la,
m’ha semblat per un instant,
que s’ha alegrat d’estar amb mi
Glòria Vendrell i Balaguer
Agost del 2014
ha vetllat mentre dormia,
ha guardat les meves coses,
ha esperat sense dir res.
La cadira pacient m’ ha donat el seu color,
s’ha fet vella pel sol i la rosada,
estiu rere estiu
sota els arbres.
La cadira pacient no gosa venir a buscar-me
no s’imposa, no em crida,
no m’obliga,
no vol res especial de mi.
La cadira pacient que sempre hi és
aquest matí, al visitar-la,
m’ha semblat per un instant,
que s’ha alegrat d’estar amb mi
Glòria Vendrell i Balaguer
Agost del 2014
Comentaris
-
Batec d'objecte[Ofensiu]Aleix Ferrater | 23-08-2014 | Valoració: 10
És fantàstica la forma de donar vida a objectes com una cadira, ella representa tantes coses! A través seu veiem tota una vida, tot un estat d'ànim i tota una sensació d'acompanyament i benestar. Un poema estiuenc ideal, relaxant i original. Una forta abraçada Glòria.
Aleix
l´Autor
124 Relats
79 Comentaris
65331 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80