la brisa marina t' acompanya

Un relat de: Noia Targarina
La brisa marina acompanya
la meva manera de pensar,
els meus sentiments,
la nostra manera de veure la vida,
els nostres pensaments,
i la manera de pensar en el demà
i deixar el passat enrere,
els meus records ,
els meus sentiments,
i les persones perduren en el record,
sobretot les persones que van deixar una empremta,
en la meva memòria i en la meva infància passada
i molt recordada per mi.
La vida corre i sempre guardes records en la memòria.
sempre recordaré la meva tan estimada abuelita Teresa per mi,
en la memòria i quan més passen els dies, els anys i els mesos,
la recordo i la tinc present en la meva memòria,
no hi ha res que no me'hi faci pensar
en la meva àvia Teresa,
són vivències de la meva infantessa passada
cada instant i en cada moment,
imatges de quan era una nena,
deu anys de la meva vida vam passar juntes,
sempre els recordaré!
Quan més hi penso més present la tinc!
Són records de la meva infantessa ,
un dels moments més bonics i dolços,
Gràcies abuelita per estar sempre al meu costat,
t' ho agraeixo molt !
sempre et recordo i em sento contenta i feliç d'haver pogut estar amb tu cada dia una néta que t'estima, que t' estimarà i mai t'oblidaré!

Comentaris

  • Una infància feliç amb una bondadosa àvia[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 23-11-2021 | Valoració: 10

    Magnífic relat.

    M'agrada posar el primer comentari a aquest relat. Opino que mereixeria més d'un comentari, ho opino sincerament. Però jo només sóc un usuari sol...

    Està molt bé el teu relat. Descrius amb la mar de qualitat (tot i que amb alguna imperfecció bastant irrellevant) el que sent la néta (¿l'àvia ha mort o segueix viva?, això no ho he entès, perdona...) el que sent la néta en recordar la seva feliç infància (jo, que tinc mala memòria, no recordo molt de la meva infància, excepte que era carn de burla de gent poc respectuosa amb un nen que patia una malaltia, però jo tenia bons sentiments).

    El teu relat està molt ben descrit i és més que suficientment realista. I el sentiment està més clar l'aigua. No voldria semblar un pilota, però això és el que sento; els pilotes menteixen però jo elogio sincerament. ¿Sóc conformista? Potser, però sóc com sóc. I, repeteixo, no elogio mai en fals, o procuro no autoenganyar-me ni cedir pas a la temptació infecta de dir mentides esperant algun resultat, no pas.

    Bé!! En fi, ens veurem per Relats, o almenys això espero; salutacions maca.

    Fins a la propera si el destí vol!!