La bogeria i jo.

Un relat de: Espiral
Bevent el•lipses en copes de cava
Estripant ungles de paper de plata
Xiuxiuejant tres segles d’incertesa
Enfonsant dos grams de caramel.
Caminant-me per la verda teulada
Ondulant-me entre la sorra i el vent,
Bogeria, aquest món no és per nosaltres
Bogeria, en aquest lloc ningú ens entén.

Comentaris

  • No entenc ben bé que dius ...[Ofensiu]
    Annalls | 29-11-2012

    però el poema es molt maco,les paraules i expressions que conte, em captiven. M'agradaria entendre més el que hi dius.

    Jo si se que es la bogeria , es la no consciencia, el no raonament, no saber, no voler, estar fora de la realitat, es el cotxe que circula sol en un sentit, i creu que son tots els demes els que van equivocats de carril. Destrossa la vida de qui la pateix i la dels que l'envolten, es la devastació,l'error més greu de la naturalesa. La foscor més negra.
    Les malalties psicòtiques, per desgracia son tan habituals com les físiques per no dir les neuròtiques a les que ningú escapa en cert grau. Algunes d'elles tenen tractament i amb sort la persona pot fer una vida quasi normal (veieu el cas de la >Raquel Mosquera) ,però d'altres son molt fondes i la persona no en te consciencia , ell@ es el cotxe que circula bé, per tant mai fera cas de ningú ni es voldrà prendre cap tractament. Si això hi afegim l'ignorància que hi ha al carrer d'aquest tema, el difícil que son les diagnostics inclús pels professionals, (no parlem del metge de capçalera) i que alguna d'elles es tan maligna que no sols converteix en víctima al seu posseïdor si no a les persones que l'envolten, fent sovint de la víctima innocent, posem un fill,el victimari als ulls de la gent, doncs alguna personalitat més la malaltia , son magnètiques aparentment la persona coherent i el seu entorn no més immediat (diguem amistats, familiars mes allunyats) pot caure en el que en diuen "folie a deux" , o sigui contagiats per l'expressivitat del malat, la víctima, diguem fill, passa a convertir-se en victimari al ulls de la gent i familiars , pot arribar a quedar-se sense família i a sobre malvist per tothom ,quan la seva vida a estat arriunada a causa del familiar tan proper que la pateix.
    Això en versió quatre ratlles apressades es la bogeria.
    Us recomano la pel·licula " Una mente lucida", aclara força una de les malalties més comunes , l'esquizofrènia.
    No si val a jugar amb si la normalitat , si soc o no boig , es un tema massa seriós.

  • Jejej.. Quina reflexió![Ofensiu]
    tout est fait, tout c'est possible | 08-03-2012 | Valoració: 9

    Bon poema! Qui no s'ha parat a pensar què és la bogeria i què no és la bogeria?
    L'únic que puc pensar és: "Lo normal es lo anormal normalitzat per les persones que diuen ser "normals".

  • Deixar-se anar[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-02-2012 | Valoració: 10

    Hola veïna. La bogeria és... què és? Aquell estat mental que no... Aquella anormalitat que... I qui ho diu? La llibertat és també l'acceptació de la bogeria com un estat més. Una forta i boja abraçada.

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

59749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/