La tardor i tu

Un relat de: Espiral
La tardor et veu caure
fràgil, del cel a la terra
com una fulla seca
al ritme d'un vals enamorat.

La tardor et sent caminar
per sobre les teves penes
com una catifa taronja
que trepitges sense pietat.

No vol que marxis
com aquella oreneta
que cada any l'ha traïcionat.

No vol que t'apaguis
com aquell raig de sol
que lentament ha deixat de brillar.

Vol despullar-te com un arbre
arribar sensualment fins el teu cor.
Vol que l'estimis, que la corresponguis
no sou tant diferents; els dos esteu sols.

Comentaris

  • Fantastica...[Ofensiu]
    Annalls | 28-11-2012 | Valoració: 10

    ...ma semblat aquest poema entre la tardor i un anima solitària.Te descobert avui , et llegiré més demà. Fins aviat.
    Anna

  • Un/una tot sols...[Ofensiu]
    rnbonet | 21-11-2012

    ...com la fulla que cau de l'arbre. Si, diràs,l'acompanyen altres. No, diré, cauen solitàries, una a una.
    "la fulla seca (que cau) a ritme de vals" m'ha semblat antològica!!!

    Salut i rebolica!

l´Autor

Foto de perfil de Espiral

Espiral

54 Relats

153 Comentaris

60136 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
...I al capdevall descobrim amb sorpresa
que fet i fet, l'essencial s'amaga
rere el gest repetit sense peresa
rere el somriure que ens infon coratge
i sobretot rere l'amor que es dóna
sense exigir favors ni recompenses.

Miquel Martí i Pol


¿Qué es poesía? dices mientras clavas
en mi pupila tu pupila azul.
¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía... eres tú.

G. A. Bécquer


si voleu descobrir-me una mica més... http://lletresiespirals.blogspot.com.es/