La bicicleta infectada. (Bogeria)

En un matí d'hivern d'aquells que quan et lleves encara és fosc, l'Oriol aixeca la persiana metàl·lica del taller. Gairebé immediatament, el veu arribar mig corrents, amb el color del rostre trencat; i el saluda efusiu:
-Miquel... quant de temps...!
-M'has d'ajudar. Tinc un problema amb la bicicleta.
-Bé... a això em dedico... -fa l'Oriol, sorprès davant la brusca aparició del seu amic després de tants anys de no veure'l.
-Doncs que m'hi ha entrat un virus...
-Què?
-Que la tinc infectada... I deu ser un troià, perquè a cops em fa l'efecte que el manillar gira sol, que va on vol...
En Miquel estrafà una rialla. Llavors recorda que l'última vegada que veié l'Oriol, començava a dedicar-se de ple a la informàtica; i que algú li ha parlat de l'obsessió amb què el seu amic s'ha abocat als ordinadors. Tot i així, íntimament, creu que li està prenent el pèl; ja n'era, de la broma, en Miquel...
-Com ha passat? Navegant per internet? Que li has posat uns flotadors a la bicicleta? -i vinga a riure.
-No... uns flotadors no... -respon seriós -. Però sí que he navegat amb la bici per internet... no hauria d'haver-la connectat mai...
-Ah...! Escolta... i no has provat de formatejar-la? -l'Oriol plora de tant riure.
-Sí. L'he formatejat; però el virus no marxa. -i ho diu tan afectat, que l'Oriol deixa de gemegar i se'l mira fix. S'adona que està com un llum, però no pot evitar un últim acudit:
-Escolta... fes una cosa... envia'm la bicicleta per mail...! -i es recargola com un beneit.
-Ja ho he fet. -diu en Miquel -. Si tens un ordinador a mà, podrem mirar si l'has rebuda.
-Sí, és clar... -sanglotant, se l'endú al despatxet, on hi té el PC.
Esglaiat, descobreix la pantalla de l'ordinador rebentada, el vidre trinxat, els components escampats; i, incrustada enmig de la carcassa desfeta de la torre, la bicicleta infectada.
-Ostres! No tenies el correu ben configurat! -exclama en Miquel.