La besada

La besada

Una besada m'has donat
en aquesta nit esparsa,
m'has tornat la joventut
escampada a la galta.

Saps que et tinc dins el cor
o potser no ho sàpigues gaire,
en el vessant de l'amor
m'omples vida, dónes aire.

Miro entremig dels lilàs,
busco la petjada tendra
d'aquell caminar d'ahir,
d'aquella ànima serena.

Tu sembles un altre ésser,
entremig de les tenebres
emboirat estàs de ser
ombra obaga, ànima en pena.

Per què oblides el passat?
Per què se't fon a les mans?
Que tems que et faci dubtar,
que no s'esborrin les empremtes?

Massa que ho saps, que l'ahir
fuig de tu per no trobar-te
amagat darrere el mur
d'enganyoses esperances.

Són nous afectes que et posen
a l'abast tota mentida,
t'adulen, t'admiren,
i et prenen la vida.