Estiu

Sóc arribat a casa, a la bossa hi he endreçat els records d'aquests dies allà on tot és muntanya. Tot plegat sembla que ha estat un somni del que m'ha despertat el calendari que sempre te marcat allò que voldriem oblidar.

Quan he arribat, les primeres en somriure han estat les avies de la plaçeta.
- Ja heu tornat?
Com si no existís la pressa.
- I ta mare, que vindrà?
Aquesta setmana l'aniré a cercar i ja la tindreu aquí.
- i com és troba?
Amb la memòria emboirada, però no us preocupeu que de vosaltres s'enrecorda.
- Si és que qui no te un all, te una ceva!
- No et preocupis, aquí entre totes fem un cap.

Abans de descarregar faig un tomb per assegurar-me que tot és al seu lloc, una tonteria com una altra doncs el poble no ha canviat gaire fa ni se sap.

Entro al Bar Pilar perquè tinc set de llepar un gelat. Saludo a la parròquia que està esperant el sopar al carrer que fa de terrassa. Entre tots els gelats hi veig un de la meva infància: el Colajet, quan li trec el vestit de coloraines el trobo més petit
- Oi que és més petit?
- No, ets tu que t'has fet gran.

Llepo el record que fa gust a bicicleta, calça curta i Mercromina als genolls.

Potser no m'he fet massa gran encara.