L´home que va dormir

"L´home que va dormir existeix quan escric". Una frase que m'agrada i molt. Poses en passat el verb dormir per la qual cosa s'entén que està despert... i llavors quan escrius vol dir que l'home dorm encara o està despert?. Això és el que fan les paraules, atrapar-nos, però hem de saber emprar-les encara que hi aboquem tota la merda que necessitem escupir, no creus?.

una abraçada i espero que les paraules facin de relaxant muscular, jejeje

angie

existe pero no es treallllllllllllllllll

Estic d'acord amb tu en que les paraules ens atrapen, no són res, només paraules. Crec, però, que l'home existeix dins l'Univers, o potser m'agrada creureu,... formem part del món com un microbi, una flor,... Però potser el món no és real?? Buffff!!! Així costa d'entendre el sentit de la vida i suposo que el més facil és adormir-se, no?

Ah! Gràcies pel comentari del meu escrit

.

he trobat uns quants comentaris teus a diferents autors d'aquesta web. Com que veig que t'agrada ser crític, jo ho seré amb tu. Però et raonaré les meves crítiques, no com fas tu normalment.

Pel que fa al tema de l'escrit, penso que no és malament, però trobo que no aconsegueixes plasmar la idea que vols amb exactitud. Jo no he acabat de veure aquesta relació de les paraules amb l'home adormit... No sé ben bé a que et refereixes.

I pel que fa l'ortografia i expressió, trobo que hi ha moltes coses millorables, i et posaré totes les que he vist.

- Per començar, recorda que quan escrius a ordinador has de deixar un espai rere els signes de puntuació. Has deixat un munt de comes enganxades a la paraula següent.

- Tenir que --> haver de (tenir que és una castellanada)

- Plató, duu accent tancat.

- "A vegades un no es dona conta..."
Aquesta frase és la pera. Per començar, "dóna" és del verb donar i porta accent diacrític per diferenciar-lo se "senyora". I "conta" hauria d'escriure's "compte".
Però de fet, els catalans no ens donem compte de res, sinó que ens adonem de les coses. La expressió que utilitzes també diria que ve del castellà (uno no se da cuenta...). Si fos jo, escriuria aquesta mateixa frase així: "De vegades/Sovint no ens adonem..."

- Som, no duu accent.

- "...som paraules només, paraules..." --> la coma quedaria millor abans del només. "..som paraules, només paraules"

- són, duu accent.

- sinó, s'accentua

- estan, no s'accentua

- noltres --> deus voler di nosaltres! o naltres o natros...

- menira --> una altra castellanada, en català diem mentida.

- xerram --> xerrem??!


Bé, això és tot... per ser un relat tan curt, trobo que hi ha molts errors, potser els hauries de revisar millor abans de penjar-los, no trobes??

I també t'hauries de mirar més com comentes, ja que la gent està a qui per rebre crítiques constructives, no pas crítiques destructives sense cap mena d'explicació.

Molt de gust!!!

Yáiza

moltes gracies pel teu comentari i la teva valoració... la veritat es que no m'esperava que ningú me'l comentés... merci

covarda? a piks kom totom krek però em considero tirada per envant per tot el que he viscut(supos que com totom). viure en un conte de fades? seria lo ideal, lo perfecte però ho sento ja he sortit d'aquell món i ja fa uns anys. deixar-me dur? algun que d'altre cop i fer coses sense sentit supos que d'ai`xò s'en diu vida. No pretenc ser poetissa ni res per l'estil!!!

Estar davant la persona d'aquest relat, és un luxe, ja que li queda poc temps, i repetir-li que l'estimo ho faig i ho faré sempre.

sento que ho vegis així.. un peto

el meu correu és dante.ajp@hotmail.com.

l'essència d'aquest escrit.....
No tenc paraules per poder descriure com es pot viure adormit i enmig de paraules buides.
Una paraula et pot fer somriure, et pot fer plorar....queden al nostre cor.. Son buides???? tal vegada, però produeixen un sentiment.
No tots dormim desperts............

Entender temas basados en la filosofia entiendo y creo que el autor de este relato´me da a entender que mientras dormimos buscamos evadirnos de lo que vivimos.es...como una manera de huir de nosotros mismos.como todo lo referente a la filosofía hay que saber descifrar el mensaje.

Me gustaría leer más relatos del mismo autor y...le deseo mucha suerte.