L.H.S.

Les teves formes es mouen
com ho feien quatre anys enrera,
a través d'un vestit de colors.
Et veig
i sento que sóc aquestes ratlles
que t'acaronen,
però no t'abracen.
T'allunyes, t'allunyes i et fas petita.
Jo no, jo resto on sóc.
Et gires i saludes, saludes
i rius.
Rius, rius, rius.
Eres tan maca als meus braços?
Saludes però no és a mi.
El petit somriu també
i tu marxes mentre jo
em faig prometre
que no t'escriuré
mai,
mai més.