L´accident

Un relat de: Capdelin

Entro... de puntetes...
el veig allí,
estirat damunt del llit,
( blancor amoratada )
en un racó d´habitació de l´hospital Taulí.
No sé què dir,
i em surt un "hola" poruc
que ressona cruel;
cau lentament el "gota a gota"
Ell... somriu.

Silenci...

Al costat, fantasma gris,
una cadira de rodes
que serà per a sempre
el seu inseparable amic.
Nerviosa i inconscient,
afegeixo un "com estàs?"
dubtós, potser ridícul;
cau lentament el "gota a gota"
Ell... somriu

Silenci...

La mort i la vida
es barallen en un racó.
M´apropo, sento l´olor
d´accident banyat de iode
i li faig un petó,
( llavis fets de crostes de dolor );
cau lentament el "gota a gota"
ell no diu res... somriu

Silenci...

Jo penso: - si està quasi mort,
perquè riu...?
Ell pensa: - malgrat tot...
encara sóc viu!!!

S´ha acabat el "gota a gota"
riiiiiiiiiiiing!


Comentaris

  • Sempre[Ofensiu]
    Primera fada | 08-09-2006 | Valoració: 9

    que he anat a visitar algú a l'hospital, m'estranyo de que el malalt estigui més feliç que els altres; penso que hauria de ser ell el que plori, el que es lamenti per la poca vida que té davant seu... i en canvi, t'adones que somriuen perquè encara poden somriure, perquè saben, que seran els primers en deixa-ho de fer.

    M'ha agradat el poema!
    Una abraçada,
    Esther

  • felicitacio[Ofensiu]
    AINOA | 18-12-2004

    es molt bonic i mha conmugut molt.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1268544 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )