Kósovo

Kósovo

Atura l'estaca
no saltis no ballis
el cor ja no dansa.
Dictamina raons
escruta el temps
contempla com passa,
com s'escapça, i
tot ho abasta.

I les bombes desplomen
com la neu a l'hivern.

Esgrimeix els motius
reflexiona la conxorxa
l'etern qüestionari
reposa al fossar.

I mentrestant, la gent,
el poble s'atansa,
oprobi a Albània
defuig la guerra
tots en duen marca
implacable.
Ho diuen tot
les seves màscares
d'odi i patiment,
de continència amarga
d'esperances perdudes
i ràbia acumulada.

I les bombes desplomen
com la neu a l'hivern.

Refugiats en terra de ningú
Ciutadans del món
i d'enlloc en particular.
Ànimes vagant en el
fossar de les ànimes.

I les bombes desplomen
com la neu a l'hivern
a Kósovo.