Kampaments a Ciutadella (II)

Dia 3: Al llevar-nos, vam esmorzar i ens van dir que ens preparéssim la bossa que aniríem tot el dia a la platja. Aquella cala, era més lluny del campaments que les altres, però al arribar allà ens vam endur una sorpresa. Una cala amb uns "trampolins" naturals a les roques. Allò era cala En Brut. Hi havia tota mena d'alçades per tirar-te. I també companyes inesperades...les meduses. Els més valents, van saltar a l'aigua des de 12 metres d'alçada!! Una passada per qui hi va saltar! Veure tot al mar als teus peus i tu notes que caus molt lentament però que en realitat és molt ràpid. Al acabar, vam anar a dinar allà mateix i cap a una altra cala.
Aquella no era tan sorprenent, vaja, que hi havia tot de roques i algues per dins l'aigua. Quan ens vam cansar, els monitors ens van dir que aniríem a Ciutadella. Tots vam protestar perquè, la veritat anàvem fets una guarrada. Quan vam arribar vam deixar les bicis lligades a la plaça des pins. Allí la gent va fer els seves primeres compres, ja siguin avarques, penjolls, clauers... Finalment, de tornada al campament, una dutxa d'aigua freda i a sopar, que teníem molta gana. I a dormir...o no!

Dia 4 i 5: Va ser un dia com un altre: ens vam llevar, a rentar el plats del sopar del dia anterior i cap a esmorzar! Aquella dia vam anar una cala que estava molt a prop del nostre campament, així que hi vam anar desprès d'esmorzar. Al arribar, vam lligar les nostres fidels companyes durant uns dies a on vam poder: als banc, als arbres, a les balles... Per anar a la cala, havíem de baixar unes escales desiguals i amb possibilitats de caure i espatllar-te les meravelloses vacances que estàvem passant. Al veure el panorama que ens estava esperant, molts ens vam desil·lusionar molt. No era la típica caleta petitona sense ningú que t'emprenyes i amb l'aigua cristal·lina. Hi havia bastanta gent, la majoria giris que no s'enteraven gaire del que els hi deies i l'aigua... una mica marrana. Però mira, només era per passar el matí, unes dues o tres hores, ja estava be. Al tornar a la nostre casa mòbil, ens vam dutxar (a aquests campaments la higiene era molt important!!) i a fer el dinar que ja teníem gana! Després ens van manar que féssim la bossa per dos dies ja que faríem bi-bac a una platja. Va ser difícil arribar-hi ja que una pujada bestial ens va matar la majoria de nosaltres. Era un pujada mortal, que semblava que no pugessis res, però era eterna, no s'acabava mai. Ens vam parar moltissims cops i entre punxades, marejos i caigudes, vam arribar a la vesprada al lloc desitjat, a Macarella. Vam fer una banyada ràpida aquella preciosa cala. Llavors, mig amagats de tothom vam anar a agafar les nostres coses i el menjar del la furgoneta, ja que en aquella cala... no s'hi podia acampar. Va ser una nit molt maca, i també per descansar de totes les peripècies que ens havia passat aquella tarda. Al matí, els més agosarats, es van fer una remullada amb aquella aigua, que semblava de gel, però s'hi estava molt be!! Abans de dinar, ens vam passar per Macaralleta, una cala nudista que estava al costat, però que havies de fer una mica d'escalada per arribar-hi. Vam dinar, però no ens hi vam banyar. Poder intimidats per tota la gent que estava per allà, tan natural, o poder per mandra. Al anar a buscar els bicis, vam trovar-nos amb una mala sorpresa...ens faltaven dues bicis, sort va tenir que van poder anar amb la furgoneta escombra. Al tornar, també va ser exidental. Per variar. Al campament, dutxa, sopar i a dormir, que estàvem mortss!!!