Buidor

No em trobo bé. Tot m'afecta. La gent ja m'està cansant amb tanta "tonteria".

Cada cop que escolto aquella cançó, penso en tu, que ara podries estar aquí, amb mi, amb els teus. Però no, el destí, el teu destí, ha sigut així.

Jo, no ho he pogut escollir. Ara voldria que et llegissis això que estic escrivint per tu.

Et trobo a faltar massa i sé que no tornaràs mai més.

La gent, l'única cosa que fa es atabalar-me en comptes d'ajudar-me.

Ja no puc més. Cada cop que escolto la nostra cançó, els ulls se m'omplen de llàgrimes. Mai no les puc evitar.

Estic enfadada amb mi mateixa, però ja sé que no hauria pogut fer res per evitar el que et va passar.

Ara que la nostra vida passava pel moment més feliç...ho sabia! Només em podia tocar a mi!

Sóc així. Tranquil, d'aquí molt poc podrem estar junts, perquè a mi em passa el mateix que et va passar a tu. Em moro. Però jo d'amor i tristesa. Em moro.