Kampaments a Ciutadella (I)

Dia 1: Ens vam trobar a les quatre de la matinada, encara no conscients de que en aquell mateix dia estaríem a Menorca. A l'autocar, tots ens miràrem en silenci, recordant aquelles cares conegudes que, durant un any, no havíem vist. En arribar a Barcelona, vam agafar les nostres properes companyes de viatge, les bicicletes que durant tots aquests dies que vindrien, les hauríem de cuidar i mimar. Matant el temps mort, gent dormint, practicant amb les bicis o jugant amb els malabars, tot valia per matar aquell espai de temps, impacients per pujar al fast- ferry rumb a Menorca. Quan ens van avisar de què ja podíem pujar...els nervis encara es van filtrar més endins. Vam aparcar les bicis al pàrking del vaixell i després de molts intents d'atropellament, vam aconseguir pujar a dalt, on intentàvem buscar un lloc on cabre-hi tots. Va resultar impossible i ens repartirem pel vaixell. Al final però vam acabar tots al terra dormint, marejats i indignats per les 4 hores somiades que havia de ser el viatge i que finalment en van ser 9. HORRORÓS!!!!
Vam atracar al port de Maó al migdia, il·lusionats de trepitjar terra ferma. Els monitors van començar a fer viatges amb furgoneta amb les bicis a dins fins a Ciutadella.
Nosaltres vam dinar i seguidament, vam anar fins l'estació d'autobusos carregats amb les alforges, motxilles i bosses pel carrer encara fent esses pel mareig del vaixell. El viatge cap al campament va ser, per nosaltres, molt curt ja que no ens vam adonar de res del que passava al nostre voltant gràcies a la son i la feixuga acumulada durant tot el viatge d'anar. Al llevar-nos d'aquell llit improvisat vam observar que l'autobús l'havíem ocupat, majorment, nosaltres i les nostres pertinències.
Desprès de caminar dos quilòmetres fins arribar a l'estimat campament, van quedar enrere moments de tensió en que ja no podíem aguantar més la tensió de portar totes les coses de deu dies en dues soles mans. Quan estàvem al campament, ens vam trobar amb una grata sorpresa: hi havia les tendes muntades!! I eren noves!! Vam anar a inspeccionar les "nostres" tendes i vam trobar una altra sorpresa: hi havia tot de roba, sabates, i altres coses que no ens sonaven de res. En aquell precís instant van venir unes noies, que per cert, eren pijes, i vam veure que entraven en una tenda del costat. Vam marxar ràpid ja que estàvem a un altre campament i les nostres tendes encara havien de ser muntades.
Les vam muntar mig a les fosques i després vam fer un sopar improvisat. Al posar-nos a dormir encara notàvem el balanceig del vaixell dins la tenda.
Dia 2: Ens vam llevar amb el sol a trenc d'alba. Renascuts després d'aquell infern, de presses cabrejades i mals humors, ens vam posar a esmorzar patxanguerament com i on podíem tots, ja que no teníem el campament organitzat. Al acabar, muntarem altre vegada les tendes, amb dificultat per culpa del terreny sec i rocós. Després de dinar, vam pillar les bicis i vam fer rumb a Sa Caleta, la nostra primera cala menorquina.
En arribar, ens vam tirar directament dins l'aigua per refrescar-nos una mica. En tornar al campament, ens vam dutxar, i la conya de la dutxa, era que per què funcionessin, havies de tirar les dues cisternes del WC. Morts del cansament, vam fer el sopar seguint l'horari de tasques fet pels monitors. Al acabar, vam anar a dormir dins les tendes, per fi, ja ben muntades.