Cercador
JUGAR A ‘BANQUERS’.
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan érem menuts la ‘ gent normal’, nens i nenes, jugàvem a metges, i d’aquesta manera anàvem descobrint les nostres diferencies anatòmiques, que com tot el desconegut ens atreien i ens atrauen malgrat el pas dels anys.
Ja aleshores es manifestava en algunes persones – d’ambdós sexes – una disfunció que convertia en objecte del seu desig, no el cos i/o les seves parts més ‘intimes’ dels altres, sinó les monedes de cèntim que com a molt tenien o teníem alguns a les butxaques. En deien jugar ‘ a banquers’, i el joc consistia en que al final totes les monedes estaven a la seva butxaca.
Al créixer els que varem poder vam continuar els estudis – desprès de treballar, òbviament – i en algun cas assolíem finalment un grau universitari.
Recordo com si fos ara el dia que entrava a treballar en una Caixa d’Estalvis més que centenària. Pocs empleats, poques oficines, comissions per cap concepte, i guanys any rere any. Això va permetre endegar activitats en benefici de la societat, que anaven des de regalar llibretes als menuts, llibres i roses per la diada de Sant Jordi, fins al manteniment de Centres d’Atenció assistencial.
L’activitat era del tot previsible, administrar els estalvis dels clients, i atendre les seves necessitats de crèdit si es donava el cas. Res de finançar empreses, res d’assumir grans riscos, res d’especular,...
Tot d’una comença la follia d’obrir més, i més, i més oficines, ampliar plantilles, i progressivament assumir el finançament d’empreses, assumir riscos amb promotors immobiliaris, especular amb la construcció directa d’habitatges, de naus industrials, de .....
Quan varem exposar que aquesta política ens portava de dret al desastre, tots defenestrats, al nostre lloc gent jove i ambiciosa , i a seguir tensant la corda fins que va caldre començar a fer plantejaments de fusió per evitar la fallida.
Desprès la crisis econòmica, la caiguda de l’activitat, i les ‘ tensions de tresoreria’ que com un ventada s’han endut per endavant les Caixes d’estalvi catalanes.
No posaré noms i cognoms – no cal, tothom els coneix – els fundadors Pere Turull i Sallent en el cas de Caixa de Sabadell, tenen una estàtua a la seva memòria.
Als que han esfondrat la seva obra quina mena de record els hem de fer ?
Dissortadament la dèria de ‘ jugar a banquers’ s’ha endut al llarg dels anys moltes entitats, des de les molts petites com la Caixa de Castellar del Vallès, a les grans com la Provincial de Lleida, la Caixa de Barcelona ‘coneguda com la dels marquesos’, i la totalitat de les que existien fins ara, ja per fusions ‘fredes’, ja pel sistema ‘tradicional’.
Barcelona
Girona
Manlleu
Mataró
Sabadell
Tarragona
Terrassa
Poden convocar un concurs perquè tothom pugui fer propostes per recordar adequadament als que ‘ jugant a banquers’ han ensorrat les seves caixes.
Ja aleshores es manifestava en algunes persones – d’ambdós sexes – una disfunció que convertia en objecte del seu desig, no el cos i/o les seves parts més ‘intimes’ dels altres, sinó les monedes de cèntim que com a molt tenien o teníem alguns a les butxaques. En deien jugar ‘ a banquers’, i el joc consistia en que al final totes les monedes estaven a la seva butxaca.
Al créixer els que varem poder vam continuar els estudis – desprès de treballar, òbviament – i en algun cas assolíem finalment un grau universitari.
Recordo com si fos ara el dia que entrava a treballar en una Caixa d’Estalvis més que centenària. Pocs empleats, poques oficines, comissions per cap concepte, i guanys any rere any. Això va permetre endegar activitats en benefici de la societat, que anaven des de regalar llibretes als menuts, llibres i roses per la diada de Sant Jordi, fins al manteniment de Centres d’Atenció assistencial.
L’activitat era del tot previsible, administrar els estalvis dels clients, i atendre les seves necessitats de crèdit si es donava el cas. Res de finançar empreses, res d’assumir grans riscos, res d’especular,...
Tot d’una comença la follia d’obrir més, i més, i més oficines, ampliar plantilles, i progressivament assumir el finançament d’empreses, assumir riscos amb promotors immobiliaris, especular amb la construcció directa d’habitatges, de naus industrials, de .....
Quan varem exposar que aquesta política ens portava de dret al desastre, tots defenestrats, al nostre lloc gent jove i ambiciosa , i a seguir tensant la corda fins que va caldre començar a fer plantejaments de fusió per evitar la fallida.
Desprès la crisis econòmica, la caiguda de l’activitat, i les ‘ tensions de tresoreria’ que com un ventada s’han endut per endavant les Caixes d’estalvi catalanes.
No posaré noms i cognoms – no cal, tothom els coneix – els fundadors Pere Turull i Sallent en el cas de Caixa de Sabadell, tenen una estàtua a la seva memòria.
Als que han esfondrat la seva obra quina mena de record els hem de fer ?
Dissortadament la dèria de ‘ jugar a banquers’ s’ha endut al llarg dels anys moltes entitats, des de les molts petites com la Caixa de Castellar del Vallès, a les grans com la Provincial de Lleida, la Caixa de Barcelona ‘coneguda com la dels marquesos’, i la totalitat de les que existien fins ara, ja per fusions ‘fredes’, ja pel sistema ‘tradicional’.
Barcelona
Girona
Manlleu
Mataró
Sabadell
Tarragona
Terrassa
Poden convocar un concurs perquè tothom pugui fer propostes per recordar adequadament als que ‘ jugant a banquers’ han ensorrat les seves caixes.
l´Autor
![Foto de perfil de Antonio Mora Vergés Foto de perfil de Antonio Mora Vergés](/imatges_autors/81299.jpg?rnd=1442371815)
6930 Relats
1205 Comentaris
5514314 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA DEL FOSSAR DE MONTESQUIU ADVOCADA AL CRIST DE LA BONA MORT?. OSONA.
- CAPELLA DE SANT JAUME DEL CARCS /CARDS. SANT PERE DE RIBES. EL GARRAF
- L’ESGLÉSIA QUE RETRATAVA MOSSÈN EDUARD ROYO CRESPO A CUBELLS, ERA SANT BARTOMEU DE PUGIS?. LA NOGUERA.
- QUINA ADVOCAVIÓ TENIA LA CAPELLA DE LA CASA DE FRANCESC BURÉS REGORDOSA?. BARCELONA
- TENIU IMATGES DE LA IMATGE DE LA MAREDEDÉU DEL PRAT I DEL INTERIOR DE LA SEVA CAPELLA?. SANT JOAN DE LES ABADESSES. EL RIPOLLÈS
- QUINA ADVOCACIÓ TÉ O TENIA L’ERMITA DEL BALIS?. SANT VICENÇ DE MONTALT. EL MARESME
- LA CONFISCADA CASA DEL DR. RICARD MARTÍ MARTÍ A SANT ANDREU DE LLAVANERES.
- HISTÒRIES DEL PAIS ORIENTAL
- IN MEMORIAM. LA TORRE QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH, ERA LA TORRE MACIÀ? . EL CANET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- SANTUARI DE NÚRIA. OBRA CABDAL DEL JOSEP DANÉS TORRAS. EL RIPOLLÈS
- IN MEMORIAM DE SANTA MADRONA A SANT GENIS DELS AGUDELLS. BARCELONA
- ROSES DE NADAL AL MAIG. POTSER SI QUE HI HA UN CANVI CLIMÀTIC, OI?.
- O PORQUIÑO
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS