Jugant, jugant…

Jugant, jugant, m’he anat fent gran,
sortint i entrant i mig volant.
Que cada mot va regalant,
amb el seu so i un xic d’amor,
per tu i per molts n’he fet ressó,
que vull un món sense presó.
De mica en mica, jo n’he trobat,
algun regal o algun retrat,
que poc a poc n’he destapat,
i en el meu cor ja s’hi ha posat.
No pots desfer-te del teu passat,
totes les coses que ens han passat,
gràcies a aquestes mai he oblidat,
totes les coses que jo he estimat.
La vida teva és un mirall,
que reflecteix sempre el teu ball,
veure les coses com abrigall,
o que et serveixi d’amagatall.
Corrent, corrent, ja van passant,
els dies curts o potser llargs,
entre clar-obscurs, difuminats,
ombres, penombres, il·luminats.
I per després de tot plegat,
el nostre llibre ha fullejat,
passant les pàgines del teu passat,
i amb les paraules t’he recordat.
Les clarianes i les boirines són complements,
com les joguines o els instruments,
que prefereixo doncs l’escalfor,
dolça abraçada i un teu petó.


Abril 2011