Joc

Sostinc Mart i Venus a la dreta,
la Terra a l'esquerra
i jugo llençant els planetes,
en l'aire.
Ara cremen,
són boles de foc,
a l'aire espurnes.
El vent ho omple tot,
però no em cremo.
Ara ja no sóc jo,
ets tú.
Verd, blau, carn
entre el negre
i el roig i el taronja.
Cremen més els teus llabis
i els teus ulls.
Silenci
i armonies celestials.