Cercador
jo tinc, jo tinc, jo tinc...
Un relat de: Capdelin- Compartir:
El pare tenia un fill,
el seu fill, el seu fill, el seu fill.
I ell el considerava seu,
ben seu,
només seu,
el seu fill, el seu fill, el seu fill.
I el programava
el prevenia,
li donava,
li prenia,
el passejava,
l'ostentava,
l'escrivia,
l'esborrava,
l'ungia
i el feia brillar
perquè era seu,
ben seu,
només seu,
el seu fill, el seu fill, el seu fill.
I el fill tenia un pare
que no era seu,
ben seu,
gens seu.
Comentaris
-
Perdona Capdelín per la duplicitat de comentaris[Ofensiu]Leela | 27-09-2005
els meus dits maldestres han tocat massa tecles....
hehehehehe.... (sembla un resum de la meva vida) -
Sorprenent[Ofensiu]Leela | 27-09-2005
com n'arribem a ser de manipuladors i possessius !!!
El teu poema m'ha fet venir un fred per l'esquena...
Mai ningú som de ningú,
ni els fills dels pares,
ni les dones dels homes,
ni els homes de les dones,
ni els amics dels amics...
som sols per bé o per mal
i això és el què som.
No tenim res, de vegades, ni a nosaltres mateixos.
què hi ha millor que poder gaudir de l'altre, sense tenir res de res, deixant-lo fluir com a persona... Imagino que en el cas dels pares, respecte als seus fills, deu ser complicat...
Potser és qüestió de llençar, de no voler tenir ... tant sols estar al costat i mirar què fan els fills .... amb els pares...
Un poema complex i profund, meravellosament escrit amb les paraules precises, plenes de significats que arriben a esfereir....
Una abraçada! -
Sorprenent[Ofensiu]Leela | 27-09-2005
com n'arribem a ser de manipuladors i possessius !!!
El teu poema m'ha fet venir un fred per l'esquena...
Mai ningú som de ningú,
ni els fills dels pares,
ni les dones dels homes,
ni els homes de les dones,
ni els amics dels amics...
som sols per bé o per mal
i això és el què som.
No tenim res, de vegades, ni a nosaltres mateixos.
què hi ha millor que poder gaudir de l'altre, sense tenir res de res, deixant-lo fluir com a persona... Imagino que en el cas dels pares, respecte als seus fills, deu ser complicat...
Potser és qüestió de llençar, de no voler tenir ... tant sols estar al costat i mirar què fan els fills .... amb els pares...
Un poema complex i profund, meravellosament escrit amb les paraules precises, plenes de significats que arriben a esfereir....
Una abraçada! -
La Banyeta del badiu | 27-09-2005 | Valoració: 10
Tens més raó que un Sant !!!, i el fill o la filla ja no son canalla, son adults, pero el pare o la mare encara no s'han adonat.
No miren l'adat , ni l'experiencia que també tenen el fill o la filla, son propietat d'ells i... què saben els nens ?. (Ai, Senyor , quina paciencia !). -
...[Ofensiu]instants | 27-09-2005 | Valoració: 9
quanta distància, oi?
-
Brutal[Ofensiu]silvia_peratallada | 27-09-2005
amb poques paraules, tota una vida, tot un món, i un munt de sentiments que....són presents en moltes cases...
genial, Capdelín, en la línia, eh!?!?1
un peto!!!
i merci per la sort!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305721 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )