Jo, que encara t'estimo en silenci...

Aquestes ones tan bblanques,
aquesta gavina blanca,
el teu somriure mirant-me als ulls
el meu amor, perdut, com una barca.

I m'atravessa el cors saber,
que tan lluny ets de mi,
i em dol amb tot, amor,
que ara ja no m'estimis.

Aquelles roques on m'havies besat,
aquells horitzons observats
d'aquelles nits d'estiu,
només en queda el dolç record.

I em mires des d'on ets ara,
amb els ulls plens e fúria,
els teus ulls marró mel
i el teu somriure miserable.