Ja no se d'on bufa el vent

Ja no se d'on bufa el vent,
ni per què les ones em porten els teus llavis,
un cop més.
El Sol surt,
però la Lluna avui no vol abandonar el cel,
ni el blau vol deixar morir la nit.
En silenci la son s'ha adormit
a les meves passes,
que s'han fet lentes
somiant petjades.
I així camino de retorn a casa,
eternitzant els segons
a les cantonades,
perdent records
i recordant que vaig oblidar
com estimar.